de cami a Dessie

L’altre dia no vaig pensar a contar l’aventura del cami a Dessie, on encara som fins diumenge. Ja arribant a Debre Berhan, van punxar, i de quina manera, la roda i la llanta separades. Aixo si, a un lloc precios, amb un camp verd profund i la carreterera tenyida de vermell pel fang del riu despres de la pluja de la nit. Res, els telecos van baixar com a locos a canviar la roda, mentre jo, acostumat a que me la canvii algu de la zona, pastors, etc. Me vaig quedar fent el vago. Bona idea perque nomes baixar vaig relliscar i casi me mat. I a damunt, no s’aturava ningu. Una hora mes tard, va passar un xines amb una pick up i 12 tios darrera, i es van posar tots a alcar el minibus per a canviar la roda. Tot perfecte, nosaltres fotos i video, i ells unes camisetes, i el xino tambe va fer fotos amb el mobiil. Finalment tot be, i cap a Dessie.

telecos

Tota aquesta setmana tenc 3 enginyers de tlecos de BCN amb jo i na kaja per Dessie, mirant de fer un projecte de millora de comunicacions a la ciutat per a escola i hospitals. Na kaja els diu sempre els satelits! Son uns cracks, molt divertits i s’ho agafen tot molt be. Es nota que tenen molta experiencia viatjant i que ja saben de que va tot aixo de la cooperacio per aquests paisos, on has de tractar amb funcionaris, cultures diferents, etc. Res, tot el que puc dir d’ells es molt be, i segur que els anira tot molt be, i el projecte sera espectacular, si hi ha possibilitats reals de fer-lo.

Dessie, ciutat ocupada

Soldats per tot. Armats, en camions, acampats en tendes al carrer, amb escuts i porres, i amb fusils i armes automatiques. Que ha passat? Ido que fa una setmana, hi va haver una manifestacio amb tres morts a trets per la policia. Tirem enrera.

El govern, seguint la seva estrategia habitual, dona un terreeny a l’esglesia ortodoxa cristiana per a construir. Result pero que el terreny en si, es un cementeri antic musulma. La tensio augmenta i el conflicte esta servit. Per a protestar, la gent ortodxa es mobilitza i protesta en forma de manifestacio. Alla, es troben una policia militaritzada que els espera, i hi ha discussions, tensio, etc. Finalment els policies, que no son els habituals o locals de Dessie, sino una forca arribada de fora, acaba massa nerviosa i comenca a correr i i a carregar, molta confussio, i algusn disparen a l’aire, i altres a la gent. Pel que diuen les males llengues, o les bones, no ho se, els que van disparar son musulmans. Jo crec que nomes es tensio. El tema es que els policies no son d’aqui, de fet no parlen amharic sino una altra llengua. Els soldats que han agafat la ciutat a la forca ara mateix, son tambe de fora, i tampoc parlen amharic. Tot esta molt ben planejat, motl ben pensat. El conflicte esta servit, com ja he dit.Un detall final, : els soldats que van disparar a la gent a les manifestacions d les eleccions de fa 4 anys, eren de Gambela, tambe parlant un altre idioma i sempre de lluny i sense coneixer a la gent que dispararan…

estiu 2009: els primes dies (viatge, salut, emocions)

Ja hi tornam a ser. Vaig arribar dimecres a la nit, pero el viatge ja havia comencat abans, concretament dilluns vespre, quan en luke, un amic meu, arribava per a fer-me una visita pactada ara fa 3 anys aproximadament. En Luke i jo ens vam coneixer i fer amics a Etiopia, durant un viatge curt a Lalibela. Son coses d’aquelles que passen, the comfort of strangers que diuen. Pero enguany, ens haviem escrit un parell de cops, i ell m’havia anunciat la seva arribada per dillluns a les 21.35. Aixo si, jo no sabia d’on venia ni tenia el seu telefon. Ni ell em meu. Pero, com sempre amb aquestes coses, ens vam trobar, i la magia del moment i d’aquestes trobades ens va tornar a Etiopia i les nostres converses.
El dimarts, despres de treballar, vaig dinar i la meva mare me va acompanyar a l’aeroport, la resta, com sempre, dormir a ca els amics, i a les 5 de la matinada a l’aeroport. El viatge l’hem fet amb Lufthansa, i ha millorat molt respecte l’any passat, la veritat. Res, vam arribar dimecres a les 7 de la tarda, i despres de deixar els trastos al Decent Pension, ens vam anar a veure qui trobavem. Despres de sopar amb amics, a la tornada a la nostra habitacio, ens esperava un exercit temible de cucaratxes. El bany estava ple, aixi que li vaig dir a na Kaja que no entras, i m’hi vaig ficar, vaig tancar la porta darrera, i armat amb dues sabates crocs de l’arenal, vaig comencar la matanca!
Quan vaig acabar, em vaig dedicar a l’habitacio en si, que tambe en tenia un grapat. En aquests moments tan intensos, i on ja et trobes amb tu mateix i amb l’animal que tens dins, vaig comencar a carregar-me les cries, com mes petites millor! Arriabat a aquest punt, na Kaja me va tirar en cara el meu comportament medieval, i ho vaig deixar anar, per a anar a dormir tranquilament.
Ahir me vaig despertar una mica desubicat, i sobretot amb una lumbalgia d’escandol, que m’obliga a caminar com un vellet, ja tenc 40 anys, i que me va fer telefonar al metge a la recerca de la injecci’o de voltaren perduda! Finalment, a les 15.30 de la tarda, i despres d’una visita a l’orfenat de les sisters a siddist kilo per feina, vam entrar a una farmacia, i n akaja va comprar la xeringa, agulla i injeccio. La resta, va ser entrar a una clinica privada per a posarme-la, a canvi de 2 birr. Quina experiencia! Em van fer entrar a una consulta diminuta, amb un senyor que reia i em mirava i em demanava que em baixas els calcons. Na kaja, deia que volia fer fotos, i jo nomes li deia al senyor que deixas de mostrar-me l’agulla o m’acubaria. Finalment va fer sortir a na kaja, que aixi i tot va fer la foto per la finestra, i amb flash, mentre el senyor reia HAHAHA, en pla malevol. Jo li havia preparat la meva anca esquerra, la comunista la mes acostumada a sofrir, i el tio va i me la clava a la dreta, sempre mes debil, mes apijada i a mes a mes, no preparada o avisada pel meu cervell de que estaven a punt d’apunyalar-la! Res, tot va anar be. Jo crec que va ser una experiencia religiosa, perque ja a siddist kilo amb les monges, i conscient de que en acabar em tocava injeccio, ja me trobava millor, i no anava tan doblegat, i nomes entrar a la clinica, que ja ni em feia mal! A sobre, el tio de l’agulla, quan va mullar el cot’o en alcohol, no em va fregar el cul com a ca nostra, sino que em va fer una creu!
A la sortida pero, m’ho van explicar tot, allo no era una creu. Aquell senyor, com la majoria dels que fan aquesta feina, son exmilitars, i el que m’havia fet era un punt de mira. A mes a mes, es veu que son coneguts per llencar l’agulla a distancia! Ah, aixo darrer, tambe ho fan a la repuvlica txeca, diu na kaja. No hase falta dise nada mas…
Avui, ha estat un dia d’aquells que es recorden sempre. hi ha uns nins que fa tres anys que esperaven familia i avui han sortit. Un d’ells es intim del meu fill petit. Les emocions estan al maxim. Gairebe com sempre aqui.

nova llei, més del mateix…

Etiòpia acaba d’aprovar una nova llei d’ONGs que afectarà específicament les que treballen temes de gènere i drets humans entre altres. Aquestes organitzacions veuran la seva feina controlada i limitada. Les eleccions del 2010 es presenten com tot un esdeveniment. Ja fa temps que ho venc avisant, i pareix que els esdeveniments em van donant la raó. El govern continua amb accions que no acaben de quadrar amb el comportament d’una institució democràtica. Com ja he dit, idò: nova llei, però cap sorpresa…

teddy afro = 6 anys (1)

El drama està servit:

“La sentència d’aquest tribunal no estarà basada en vendettas, sinó en la justícia“, va dir el jutge Gebremariam abans d’enviar n’Afro a la presó.

La resposta d’un Teddy Afro amb actitud desafiant, amb les seves ulleres negres de sempre posades i amb la ma alçada i el dit apuntant al cel, no es va fer esperar,  i dirigint-se als periodistes digué: “em sent lliure!“, tot mentre els seus amics i familiars mostraven el seu suport amb aplaudiments i ell era conduit fora de la sala.

Cada any, a finals del nostre estiu, es fa la “Great Ethiopian Run” pels carrers d’Addis Abeba amb una participació popular massiva. La d’enguany serà recordada pels constants crits a favor de la causa del cantant.

teddy afro = 6 anys… (2)

No sé si se’n sortirà d’aquesta, però crec que val la pena recordar l’article publicat en setembre sobre el cas a Nazret, resumint tot el calvari de l’artista. Aquesta vegada, però amb els pitjors temors ja confirmats: en Teddy serà a la presó durant una llarga temporada. Els woyane han complit amb el que s’esperava d’ells. Ara ens queda l’efecte rebot. El martiri i la victimització només és propi dels herois, i els herois són el que necessita l’oposició. Pens que estam a un punt d’inflexió. Un altre, ja n’hi ha molts com és normal en aquests processos. A les futures eleccions d’aquí a un o dos anys, potser en Teddy Afro serà decisiu.

timeline…

La BBC

teddy afro => presó…

Finalment el van considerar culpable, dia 1 de desembre, i ara s’enfronta a una condemna d’entre 5 i 15 anys, segons la BBC i altres mitjans. En tot cas, i amb tot l’explicat ja, no importa entrar en més detalls sobre el cas. Això ara agafa un altre caire, i es transforma en un tema purament polític. Si tenc una cosa clara, és que Etiòpia s’enfronta a un futur incert, ple de dubtes, políticament parlant.
D’aquí a un o dos anys, eleccions una altra vegada, i si el cas de n’Afro s’ha adormit, llavors es tornarà a despertar. A més a més, els enfrontaments entre l’oposició i el govern prometen ser més violents que al 2005. Si la fragmentació de la societat etíop és a nivell religiós, un fet tan preocupant ara a Occident, el que més em preocupa a mi és la fragmentació ètnica, un fet que implica que la majoria dels alts càrrecs gubernamentals siguin tots tigrinyes, o més coneguts com woyane, i que està exasperant els ànims de la resta d’ètnies del país, com podeu comprovar segons l’experiència d’aquest periodista dins organismes oficials prou coneguts per tots els que treballam a Etiòpia.

En definitiva, fa un temps parlava de que s’acostaven temps moguts per la banya d’Àfrica, i crec que tristament no m’equivocaré. Falta veure la posició de la nova administració nord-americana en tot aquest tema, però encara que nova, està plena de vells coneguts, alguns d’ells directament implicats en projectes a Etiòpia. Ara veurem si el nou president retira el seu suport al règim d’en Meles, o els interessos a Somàlia pesen més…

Són moltes coses, massa, la zona està de moda: pirates, segrests, guerra, petroli, gas natural, contractes sobre mines de metalls i minerals preciosos gestionats per rics amb connexions amb el govern, etc. L’escenari està servit. Tenim actors nous, alguns de molts vells, tenim el bo, els dolents, i totes les víctimes col·laterals imaginables. Tenc por a una tragèdia en forma de futura guerra civil, que esper no passi i afegeixi als mals de sempre que acompanyen a aquesta gent, com les malalties i la fam. la guerra pot començar a Somàlia, com va passar oficialment fa dos anys (els soldats etíops oficialment es retiren ara), però acabar per extensió a Etiòpia, via les zones poblades per l’ètnia somali, una de les més castigades pel govern i oblidades per tothom, i amb Ogaden com situació i possible desencadenant de futurs conflictes armats. Per a començar, la carretera de Jijiga està fortament militaritzada, quan l’estiu del 2007 només hi havia els pastors locals.

Si Somàlia, amb nou govern amb disposició feble, els Shebab amb el control de la majoria del país, i un previsible govern islamista radical en un futur molt pròxim, on la religió té poc a veure i molt els senyors de la guerra, no s’estabilitza, ballarà tota la banya d’Àfrica, amb música local i acompanyament d’orquestra estrangera.

això sí que és menjar

Això és a Harar, sense cap dubte, i aquest estiu vaig rebutjar l’oferta de provar-ho. Ara pens que me vaig equivocar. Per poc que pugui aquest any que ve, hi pens tornar…