n’Alemu a la ràdio.

Brunete ha estat un somni fet realitat…

 

Los alevines hacen balanceemb&c18=prisacom&c20=gadget&h1=prisacom>cadenaser>gadget>llevatelo>emb>” width=”0″ height=”0″ border=”0″>

Des d’Alemania

Ja s’ha acaabt l’estiu, i Etiopia tambe. O millor dit, encara queda estiu, pero no a Etíopia per jo. El 2010 ha estat l’estiu dels problemes de salut per a na Kaja, que els ha encadenat un darrera l’laltre, i encara s’esta recuperant d’algun parasit.
Tmabe ha estat l’any de les targetes CDMA, tecnologia de targetes per a mobil que et permeten connectarte a internet. Aixo, si, nomes es pot mirar el correu electronic, res de facebook, o molt menys el wordpress. D’aqui que no hagi escrit gaire, una vegada he estat fora d’Addis.
Ha estat l’äny del retorn de l’estacio de les pluges, i de quina manera! Inundacions, pluges motl fortes cada dia, i per tant, pocs talls electrics. Aixo si, uns d’ells ens va obligar a quedar a Lalibela un dia mes del previst, degut a que la gasolinera no podia treure el fuel sense llum per a fer funcionar la bomba…
Ha estat l#nay de la invasio catalana. Hem estat un munt de cooperants, algun dia hem coincidit una vintena, i el hotel Comfort Pension, desocbriment d#en Txus, per cert, ha estat la nostra seu o casa catalana a Dessie durant aquest Juliol. Super bon hotelet, a 100 birr la nit, i amb habitacions netes i amb molt espai.
Ha estat tambe l’lany de les rates. Amb tanta aigua, es veu que n’hi ha mes. La nit a l’hotel Circle de Gondar, una rata es va passejar per damunt na Kaja mentre dormia, va pegar un bot i encendre el llum immediatament. Jo que se que na Kaja no es gaire espantosa, me la vaig prendre molt seriosament, i despres de quedarme amb el llum ences, vigilant l’habitacio, vaig veure la rata, negra i enorme, que es passejava creuant el dormitori.
Ens vam aconseguir canviar de dormitori, pero no sense bregues entre na Kaja i el porter, un puto inutil francament, i vam deixar la rata mossegant la porta i intentant filtrarse per davall la porta i escapar, cosa que no va aconseguir. Mentrestant, a l’habitacio de devora, en jordi passava una nit infernal amb vomits i diarrea, i entre n’efrem i nosaltres miravem de que ho passes en companyia, ja que en aquests casos no es pot fer res mes, que expulsar el parasit o elque sigui que no vol el teu estomac. El dia seguent, ja estava recuperat!
Ha estat un estiu precios, amistats noves, renovar algunes que feia temps que no veia, i la feina ha anat prou be. L’any vinent, mes!

molt de temps sense escriure i els meus herois…

Be, han passat moltes coses, pero la majoria ja contades en altres psots d’altres anys, aixi que anire fent un petit resum del mes destacable.

Na kaja segueix amb la seva intencio d’agafar tot tipus de parasits, infeccions, etc, ara ja passant al terreny dels polls. A jo lo unic que em preocupa es agafar-los jo, cosa dificil com ja sabeu els que em coneixeu.
Realment, per part nostra, tot segueix igual, dies de feina llargs i una mica monotons, la veritat. Pero sempre hi ha els moments mes emotius i que et fan retrobar-te amb per que vens aqui.
Aixi i tot, aquest estiu ja esta marcat per les fetes dels meus dos herois de torn: en Jordi i n’Efrem! En el seu viatge d’anada, a l’arribada a Cairo, van perdre el seu vol cap a addis abeba. Van solucionar-ho tot, incloent compra de bitllets nous i convencer el treballador inutil del mostrador que els volia retardar 2 dies, i van reservar i comprar bitllets pel mateix vol del dia seguent. Aix suposava passar 24 hores a l’aeroport. Ni una queixa per part seva. Ho van fer de puta mare, i nomes ens van telefonar una vegada estava tot solucionat. Be, dos cracks amb majuscules!
N’efrem com sempre, fa el seu particular recorregut culinari pel pais, i en Jordi menja com n’Efrem, o sigui com un etiop.

dia 12 de juliol passat…

http://www.bostondayspaaddis.com/

ja som campions, i que?

Ja ho sabeu, som independendista, republica, laportista, calb, vago, i moltes coses mes… Aixi i tot, la nit de la final del mundial, on era? Davant un televisor mirant “la roja”… I es que a sobre, haviem comprat entrades per anar al Millenium hall, un lloc tancat on hi hauria una pantalla gegant i es podia veure millor el partit. De fet, la colonia espanyola d’addis, personal de l’ambaixada, aecid, etc, havia de ser alla. Pero les coses no van anar com ens esperavem i vam arribar quan nomes quedaven 15 minuts per comencar el partit, i encara que teniem entrades, el lloc estava petat, l’exercit va tancar les barreres i no deixava passar ningu. Despres d’empentes, discussions, i dos cops de porra a la cara a un tio que hi havia a uns metres d’on estava jo, el soldat es va arribar a posar la ma a la pistola, vam decidir fer-nos enrera, i mirar altres opcions. En aquest moment, un espanyol va sortir del recinte, i en Xus que l’havia conegut a un guateque a la casa d’un diplomatic el cap de setmana, el va cridar, i ens vam juntar amb ell. Sortia perque a dintre no hi havia menjar ni beguda, i a mes a mes, ja h havia hagut dues bregues grans, amb cadires volant, etc, i una avalanxa humana. Per cert, arribats en aquest punt he de dir que en Xus es va referir a aquesta persona pel nom de Ricard. Ho dic perque aixi li vaig dir jo tota la nit, encara que m’estranayava que el tio era molt espanyol, de Madrid o Ciudad Real, i que nomes fa un dia que m’he enterat que en realitat el seu nom es Enrique, o Ernesto. Be, tot cupa d’en Xus…

Una vegada erem fora i sense opcions de veure la final al Millenium, ens vam dirigir a l’ambassador hotel, just davant, i alla, hi havia una tele gran, cervesa, sopar, i sofas. Va ser perfecte, tota la nit davant la tele, les cerveses, algun holandes, el personal de l’hotel tambe mirant el partit, la companyia d’en Ricard, i na Kaja dormida al sofa. Be, va ser perfecte fins que espanya va marcar… La veritat es que ens ho vam agafar com que el campio del mon es el barca, ja que els que juguen (i be) son tots dels barca!

imatges que valen 1000 paraules o que et deixen sense…

+ Abush

Despres d’un parell de dies demanant i buscant per Bole, avui l’hem trobat. N’Abush esta be, i encara duu posat l’anorak que li va donar na kaja. L’hem vist avui a migdia, agafat de la seva mare, cega, i quan li he passat per devora, no m’ha conegut. Jo a ell si, i he fet que ho confirmas na kaja per estar segurs. Li penjava un moc enorme del nas, consequencia de la nit famosa que el vam trobar. Estic content. Realment, despres de parlar amb tanta gent i de que ningu el conegues o sapigues res d’ell, donava el cas per perdut. No sabia si continuava viu despres d’aquella nit infernal. Estava en estat de shock total, mai havia vist res igual. Pero com sempre, aquesta terra ens mostra que els seus petits, son els supervivents mes grans. Avui dormire un poc millor…

Abush…

Aquest post l’ha escrit na kaja. M’havia promes que no parlaria d’ell, perque me va impressionar, i no me’l puc treure del cap. Na kaja ho ha fet millor, no entre en massa detalls i no cau en sensibleries…
Vos contaré quina és la situació dels infants del carrer.
Els infants d’Etiòpia tenen molt de futur i possibilitats, tenen sort i una bona vida ……… alguns.
Poden anar al metge i jugar sense preocupacions, anar a l’escola i un dia ser metges………..alguns.
La resta la tróbas al carrer. alguns van venir amb les mares dels pobles llunyans per millorar les seves condicions i han acabat al carrer, s’els veu contents, jugant i passant temps mentres les seves mares demanen.
Altres fan grups i mendigan plegats. Nosaltres no som de donar res als infants al carrer, No els ajuda rebre diners i només potencia que es fiquin en problemes, fins i tot una vegade xerrant amb nins del carrer que coneixem a prop de l’hotel ens van dir que els blancs són tontos, tu els demanes diners i ells t’ho donen…………..
Després hi ha altres que ets trobas a l’una de matí amb maniga curta tot sol.
N’Abush no pot tenir més de 7 anys, després del partit de futbol girant un cantò ens vàrem trobar una petita estàtua tremolant. En Llorenç em va demanar dos birrs (diners etiops), li vaig donar quatre, el meu chuvasquero, chocolatines que teniem i una botella d’aigua. No va dir res, li vàrem posar la chaqueta sense cap reacció. Ara fa dos dies que demanem per ell per aquella zona, ningú sap qui és o on viu. El nostre nin fantasma ens va robar una nit de dormir. Hi ha 100 000 com ell a Addis Abeba, encara que les estadistiques són massa optimistes……….
Kaja

Jesus es viu, i a Addis

Avui a la tarda, he acompanyat uns amics metges catalans a canviar diners al mercat negre, com ja he explicat alguna altra vegada. Quan hem arribat i hem contactat amb el tio que ens havia de canviar la pasta, aquest havia d’entrar al cotxe i no hi cabia, de manera que en Txus ha decidit sortir i esperar alla mateix.
Mentre esperava, en Txus, o Jesus, ha vist com se li acostava gent demanant coses, comencant converses, etc. Mentrestant el nostre intercanvi s’allargava per culpa del transit. Amb aixo que arriba un tio d’aquests que estan mendigant a carrer i li diu al Txus que li doni diners:
– Dona’m diners
-Jo no don diners
Dona’m diners – diu el tio mentre s’esta fumant una cigarreta.
– Demanes diners i en canvi en tens prou per a comprar-te tabac.
– No, aixo m’ho han donat. Dona’m diners.
– Jo no don diners. Et puc donar un consell.
– Ah, quin?
– Deixa de fumar.
– Ah, ets cristia? Si Deu m’ajuda deixare de fumar.
– Si que ho som, pero has de deixa de fumar i despres Deu t’ajudara.
El tio ha acabat marxant, i mirant enrera cap en Txus. Mentrestant, en Txus pensava: li hauria d’haver dit que em deia Jesus, aixi la seva experiencia hauria estat completa.
Res, nomes volia compartir una d’aquelles histories que passen per aqui, i que tant m’agraden.

bestard vs ambessa

Aquest hivern passat, despres de passar molt fred als peus, em vaig comprar unes espardenyes bestard, pensant que durant l’estiu me servirien tambe a etiopia.
Ha arribat l’estiu, i ja som a etiopia amb les meves flamants bestad, que m’han fet un gra servei durant l’hivern. Pero a etiopia tot es diferent, i amb tres dies tenc unes bofigues impressionants, ferides obertes amb sang, etc. Coclusio: m’he comprat la sabata oficial que fabrica el govern etiop, les ambessa, imitacio de puma, i made in ethiopia. Resultat: avui, no em fan mal, ja veurem dema, i ja veurem que duren!