Archive for the ‘el futur…’ Category

dankalia: l’Erta Ale

gener 31, 2008

Un altre vídeo sobre el volcà dels meus somnis. Ara mateix estic en procés però, de canviar l’itinerari per a incloure una breu visita a Meroe al Sudan i una setmaneta final a Harar, per a desintoxicar-nos de tant de desert, i tastar els plaers de la vida. Només per a incondicionals de l’aventura i el plaer, dins l’esperit del millor Paul Bowles.

Llocs per anar: #12

gener 24, 2008

Abans aquesta regió es coneixia amb el número 12, avui, Gambella o Gambela. És un lloc que em pareix molt interessant, i a més a més relativament senzill d’anar-hi, perquè hi ha aeroport. Fa uns anys, a principis d’aquest segle de desastres, va sortir molt a les notícies per la revolta protagonitada pels seus habitants, que acabà de forma violenta i amb milers de morts a mans de l’exèrcit etíop.

Un amic meu hi va ser recentment i em diu que és un lloc molt bàsic, i on no hi ha pràcticament cap altre interès pel viatger que el lloc geogràfic en sí i la seva gent, els seus habitants que són alts i amb un físic espectacular. Idò jo, ja en tenc prou amb això, no necessit res més…

Itinerari Dallol

Octubre 14, 2007

Ara mateix no tenc clares les distàncies, ni que és més o menys pràctic, i m’he de guiar per altres itineraris ja fets que he trobats penjats a la xarxa, però l’avantatge que tenc es que a Etiòpia tot és possible, i tot es pot fer venir bé, si no t’importa afegir o perdre un dia aquí i allà, i el fet de viatjar pel nostre compte ens dóna totes aquestes possibilitats. Una vegada sigui allà, i amb l’assistència d’algun amic, em podran indicar quin seria l’itinerari més pràctic i en quin ordre convendria seguir-lo, per a no fer voltes innecessàries i perdre temps, encara que la veritat, la idea de deambular per un desert africà és el que més em motiva. El meu itinerari a dia d’avui per a fer-ho tot en una setmaneta, quedaria de la següent manera:

  • DIA 1-2 Avió des d’Addis fins a Mekele, i si no, cotxe 4×4 des d’Addis fins a Dessie en un dia, i un altre dia per a arribar fins a Mekele.
  • DIA 2-3 opció A: des de Mekele, amb 4×4, fins a Dallol. Crec que això suposa una altre dia. Visitar els camps on es recullen es blocs de sal i les caravanes, el llac de sal Afrera.
  • DIA 2-3 opció B: l’altre possibilitat és anar fins al volcà Erta Ale. Allà, amb ajuda de camells pujar al cim, i passar-hi la nit.
  • DIA 4 Compartir amb la caravana part del trajecte i visitar el poble fantasma de Dallol, antiga mina de sal ara abandonada des de fa uns 50 anys. Visita al punt més profund de la depressió. Visita del poble Dodom.
  • DIA 5-6 Tornada a Mekele
  • DIA 6-7 Addis Abeba

Dallol

Octubre 12, 2007

Fa poc vaig decidir-me a començar la recerca d’informació per a viatjar fins a Dallol. En principi, de la meva família, l’únic que m’acompanyaria seria n’Alemu (l’únic interessat) però ara n’Efrem ha dit que s’ho pensarà (ja que té un parell d’anys per a fer-ho) i na Kája ja ha confirmat la seva participació a l’expedicó. El nostre itinerari cobrirà bona part de la depressió de Danakil, passant una nit com a mínim al cim de l’Erta Ale, un volcà actiu, visitant el desert de sal i convivint i compartint trajecte amb una de les caravanes de camells dels Àfars.

Si podrem fer tot això està per veure, però aquesta és la intenció: passar 7 dies a l’infern, amb suficient aigua per a evitar problemes d’orina i deshidratació. El tema de l’orina és important especialment en el meu cas, ja que és el meu punt dèbil.

Per cert, l’agressivitat dels Àfar, o la seva fama millor dit, no deixa de donar-me sorpreses com ara aquesta: pareix ser que era costum seva tallar-li els testicles als estrangers i que la mesura de la seva hombria era el nombre de homes morts a les seves mans! Això sí, ells ho neguen i diuen que això es fa a Somàlia.

Una altra curiositat seria els seus pentinats, al més pur estil afro, i que els té ocupats una bona part del dia, amb la funció de protegir-se el cap del sol.

La seva dieta, varia de la injera amb carn de cabra o camell (té molt de greix) i productes lactis, i casi no mengen verdures.

Bé, esper tornar amb els meus collons al seu lloc, o sigui, al coll…

+ Danakil

Octubre 10, 2007

He decidit començar a investigar el tema de viatjar fins a Dallol seriosament. Per ara, el meu itinerari perfecte inclouria:

  • anar als deserts de sal
  • fer un parell de dies amb les caravanes de camells
  • arribar fins a l’Erta Ale, un volcà actiu

Sobre el volcà, és que ara de cop em motiva moltíssim això de dormir allà dalt, i veure el resplandor ataronjat de la lava al cel, resultant en una nit extraordinària. Pareix que això implica, però, una caminada d’uns 25 km. No ho sé, però m’agrada molt.

A més a més, pareix que podria començar la meva aventura des de Kombolcha o Dessie, i arribar fins a Mekele. Des d’allà, faria la visita per tota la regió Àfar. Ara he d’esbrinar el tema del permís per a entrar a la regió, que no em queda clar, i que podré mirar l’estiu que ve a Addis, i si hem de dur un guarda armat amb nosaltres com acompanyant, per temes de seguretat. M’estimaria més ser tot sols, la veritat, però si ha de ser així…

Com a mínim serem el meu conductor i jo mateix…

Danakil, Dallol…

Octubre 7, 2007

En fer 50 anys, o abans, i esper que sigui molt abans, he d’anar a Dallol. És el meu lloc favorit. És un autèntic drama natural. Un desert de sal i foc on no hi viu res, i on no t’hi pots quedar massa temps perquè no sobreviuries. Allà no hi ha res viu, i cal anar-hi acompanyat d’algú que sàpiga molt bé el que fa. Crec que es recomana un consum diari d’aigua no inferior a 5 ó 6 litres. Bé, un somni.

La depressió de Danakil, entre Etiòpia, Djibouti i Eritrea, Dallol, és la més profunda de la Terra. Crec que en aquest punt arriba a uns 45 m sota el nivell de la mar, i a 155 m al punt de màxima profunditat. Les temperatures de dia són més pròpies d’un forn de cuina que de cap altre lloc. I de nit fa molt de fret.

Els Afar estan acostumats a travessar la seva superfície i tallar totxos de sal que després, transportaran amb llargues caravanes de camells, que sempre ens trobam per Kombolcha, a la resta del país. Encara record com el nostre conductor, n’Eyob no va deixar a na Kaja baixar del cotxe per a fer-li fotos, ja que són prou coneguts per la seva agressivitat i estavem molt aprop.

M’agrada comprovar que no hi ha gaire vídeos al youtube, això vol dir que la frontera de la que sempre parl, encara existeix. Allà s’hi ha d’anar aposta, i no és una destinació gaire turística tampoc. De fet la darrera vegada que va sortir als mitjans va ser per temes polítics i de segrests, com ja s’ha comentat en aquest bloc.