dies bons, i dolents

Aquests dies ens hem vist gent amb la que treballem, i amb la que tenim molta relacio, i com sempre, en aquest pais, la linia que separa la felicitat de la tragedia, es pot fer molt confusa. Ho dic perque visitar alguna familia d’aqui, a Addis i veure com viuen pot ser molt ilustratiu, i es pot aprendre molt de l’experiencia, i el retrobarte amb vells coneguts es tambe molt satisfactori, en canvi, en el moment en que tens noticies mes personals seves, sobre el seu estat de salut, ten adones que la vida es molt fragil, fins i tot massa. Trob que aquesta gent es molt forta, moltissim. M’agradaria ser tan forts com ells. Aixi i tot he de reconeixer que el primer que sent quan me veig implicat en les seves vides, es por, sobretot a no estar a l’altura, a no poder aportar el que necessiten. la seva vida es tot un monument a la vida en general, a estar vius i gaudir del dia a dia. Es allo de viure cada dia com si fos el darrer, i el seguent, com si fos el primer…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: