frivolitats…

Entram a la darrera setmana practicament, d’estada a Etiopia. Realment sera dilluns, pero el cap de setmana sempre passa molt aviat i la darrera setmana tambe. Aquests dies ha plogut mot i avui crec que m’he deixat dur per l’ambient en general. Me fa llastima marxar tan aviat. El temps sempre passa mes rapid quan estas be, i aqui, vola. Pero encara queden dies, i fare moltes coses de les que nomes puc fer aqui. Alla va l’exemple d’ahir: ahir tocava massatge. Aixo vol dir que, si puc, un cop per setmana, m’agrada posar-me en mans, mai millor dit, d’una negra, i que em toqui per alla on vulgui. Elles sempre comencen igual, les cames primer, i els peus, i em demanen que tal va, i jo, contest sempre el mateix: tens unes mans meravelloses. El lloc en questio es el Boston Spa, ja n’he parlat en aquest mateix blog en anterioritat, i es el millor lloc d’addis per jo. Entres, demanes hora, i quan et toca, segueixes una tia escales per avall, lentament, sense pressa, despres et fan seure a un banc. Es un hall ample, pintat amb colors vius, ambient africa, calid. Despres et ve a cercar la que et fara el massatge, i t’acompanya a una habitacio decorada igual que la resta del local, i amb llum d’espelmes, i petals de flor per tot. Et seus, i ella et fa els peus nets, cosa no gaire recomanable en el meu cas. A continuacio, surt i va a cercar olis, etc, i tu et treus la roba i et relaxes a la camilla. Ella entra, i mentre es presenta, i et poses d’esquena comenca a fer-te els peus. La meva d’ahir, va ser molt divertida, perque tenia un pentinat aixi, casi afro, amb molt ricos per tot, i cada vegada que es movia hi havia cops de cap i melena per tot. A mes a mes, es tombava molt per damunt, i tot era molt sensual, etc. Per acabar de rematar-ho me trobava molt divertit i reia totes les meves gracies estupides habituals. Per a fer mes ambient, et posen musica, ahir era un cd xines, de bandes sonores de pel.lis xineses de les que m’agraden a jo, de les d’en John Woo, molta accio, i escenes a camera lenta, i herois amb conciencies brutes, i melodies tristes per a acompanyar-les. La setmana vinent, hi tornare, almaco un cop mes abans de tornar a Europa.
Dema, continuant amb aquestes coses que me fan enyorar tant Etiopia quan no hi som, vaig a sopar al Sheraton: el paradis total. Ja vos ho contare…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: