teddy afro => presó…

Finalment el van considerar culpable, dia 1 de desembre, i ara s’enfronta a una condemna d’entre 5 i 15 anys, segons la BBC i altres mitjans. En tot cas, i amb tot l’explicat ja, no importa entrar en més detalls sobre el cas. Això ara agafa un altre caire, i es transforma en un tema purament polític. Si tenc una cosa clara, és que Etiòpia s’enfronta a un futur incert, ple de dubtes, políticament parlant.
D’aquí a un o dos anys, eleccions una altra vegada, i si el cas de n’Afro s’ha adormit, llavors es tornarà a despertar. A més a més, els enfrontaments entre l’oposició i el govern prometen ser més violents que al 2005. Si la fragmentació de la societat etíop és a nivell religiós, un fet tan preocupant ara a Occident, el que més em preocupa a mi és la fragmentació ètnica, un fet que implica que la majoria dels alts càrrecs gubernamentals siguin tots tigrinyes, o més coneguts com woyane, i que està exasperant els ànims de la resta d’ètnies del país, com podeu comprovar segons l’experiència d’aquest periodista dins organismes oficials prou coneguts per tots els que treballam a Etiòpia.

En definitiva, fa un temps parlava de que s’acostaven temps moguts per la banya d’Àfrica, i crec que tristament no m’equivocaré. Falta veure la posició de la nova administració nord-americana en tot aquest tema, però encara que nova, està plena de vells coneguts, alguns d’ells directament implicats en projectes a Etiòpia. Ara veurem si el nou president retira el seu suport al règim d’en Meles, o els interessos a Somàlia pesen més…

Són moltes coses, massa, la zona està de moda: pirates, segrests, guerra, petroli, gas natural, contractes sobre mines de metalls i minerals preciosos gestionats per rics amb connexions amb el govern, etc. L’escenari està servit. Tenim actors nous, alguns de molts vells, tenim el bo, els dolents, i totes les víctimes col·laterals imaginables. Tenc por a una tragèdia en forma de futura guerra civil, que esper no passi i afegeixi als mals de sempre que acompanyen a aquesta gent, com les malalties i la fam. la guerra pot començar a Somàlia, com va passar oficialment fa dos anys (els soldats etíops oficialment es retiren ara), però acabar per extensió a Etiòpia, via les zones poblades per l’ètnia somali, una de les més castigades pel govern i oblidades per tothom, i amb Ogaden com situació i possible desencadenant de futurs conflictes armats. Per a començar, la carretera de Jijiga està fortament militaritzada, quan l’estiu del 2007 només hi havia els pastors locals.

Si Somàlia, amb nou govern amb disposició feble, els Shebab amb el control de la majoria del país, i un previsible govern islamista radical en un futur molt pròxim, on la religió té poc a veure i molt els senyors de la guerra, no s’estabilitza, ballarà tota la banya d’Àfrica, amb música local i acompanyament d’orquestra estrangera.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: