estic una mica baix…

Fa temps que no escric gaire, i necessit aixecar els ànims, de manera que res millor que recomanar un petit recorregut gastronòmic per Addis Abeba.

  1. Esmorzar és una experiència agradable a qualsevol de les cafeteries on serveixen cafè fresc i pastissos.
  2. El berenar, de matí o de tarda, pot ser un “esprís”, suc mesclat de fruites tan variades com un vulgui, o de temporada, evidentment. Això inclou: ahuacate, mango, papaya, guava, maduixa, taronja, plàtan, llima, etc.
  3. Dinar al Lime Tree, un restaurant al segon pis de l’edifici Boston a Bole Rd i tan bo o més que el Zebra Grill, un altre imprescindible per a un dinar o un sopar. A l’hora de dinar serveixen entre altres, pizzes, entrepans, ensalades, pastes, etc. De fet, és gran lloc per a fer qualsevol dels àpats del dia, matí o nit, ja que la seva cuina és de gran qualitat. Ah, i a més a més és un dels poquíssims llocs d’Addis amb connexió wifi oberta, presentant així un concepte molt nou a la zona i molt temptador per als farangis, combinant menjar amb internet.
  4. El Boston es mereix un apartat especial, pel que significa per a la ciutat, pel concepte innovador i per tot el que reuneix a les seves instal·lacions. La planta baixa està ocupada per una perruqueria i saló de massatges que es diuen Boston Day Spa Center. Jo com que no tenc necessitats de cabells, només he provat els massatges. És un lloc car, i res a veure amb l’original i entranyable Filwoha amb els seus massatgistes invidents. El preu tampoc té res a veure com és clar, però sense arribar mai als preus occidentals. Es pot gaudir d’un massatge d’una hora en un ambient d’espelmes, molt net, aromateràpia, etc, per uns 10€, i també es pot arribar a la sessió de una hora i mitja de massatge amb pedres calentes i tot l’acompanyament d’olis, aromes, etc, per uns 30€ aproximadament. Ah, i mentre esperes, o després de la sessió, sempre et conviden a un refrescant i deliciós suc fresc de llima. Sempre que hi vaig m’enrecord del meu amic i massatgista Toni Joan, i pens que si mai ens acompanya a Etiòpia, hem de pegar un bot al Boston Spa Center. I al dels cecs també, clar, s’ha de provar tot. Al primer pis de l’edifici trobam el Rose, un night club amb música en directe que s’està fent un lloc a la ciutat, i competint directament amb el club del Sheraton i un altre del que ara no record el nom, ja me vendrà… El Rose aposta per un ambient molt cuidat, amb molt bona companyia, i música d’allò més agradable. El segon pis, ja sabeu, el Lime Tree, i també la llibreria Bookworld, una de les millors, si no la millor, de la ciutat. Abans de marxar, la darrera vegada els vaig encarregar una capsa de 25 galetes oatmeal cookies. Estic enganxadíssim…
  5. El sopar. Aquí tenim tantes opcions que només n’escolliré dues: el Fasika, per menjar tradicional i espectacle de dansa inclòs, i el Sheraton Addis. El Fasika ens ofereix una completíssima carta d’injera acompanyada de mil coses totes bones. El millor que es pot fer la primera vegada és demanar el plat combinat amb una mica de tot. El segon que es pot fer després és tornar-hi el dia següent. El preu oscil·la al voltant d’uns 10€. El Sheraton té una oferta de restaurants variats, i a preus variats també, però la meva recomanació és el buffet d’uns 18€, que si podeu fer coincidir amb la nit asiàtica, un cop a la setmana, es converteix amb allò que… allò del que estan fets els somnis? Quan has estat una temporada llarga a Etiòpia, és bo donar-se certs regals, plaers difícils de trobar a altres bandes, i només ens queda aquesta aberració, no li puc dir d’altre manera, que és el Sheraton: un lloc increïblement luxós a un entorn tan pobre no pot ser mai seriós. Però allà és, i què voleu que vos digui, jo en som un fan, un veritable admirador. La seva nit asiàtica em té captivat, i enguany hi he repetit un grapat de vegades, i més que m’agradaria haver-hi anat. La varietat de peix, cuinat a la manera de la Índia, o Thai, o arròs, igualment cuinat de 14 maneres diferents, les amanides, les carns, els postres. No sé que puc dir-vos dels postres, però és espectacular. Francament, si un dia em sobren uns 1000€, amb això em podria quedar allà unes tres nits, i crec que m’agradaria molt i passaria molt de gust. El problema, clar, està en això de que m’arribin a sobrar 1000€. Ah, una cosa més, pròpia del que significa el Sheraton, especialment en aquest país. La prostitució és una constant als hotels, i als restaurants, clar. La prostitució és igual de present allà com als altres locals de la ciutat i del país, es diguin Decent Pension, Wanza, Almaz, Jerusalem… o Sheraton. Això sí, igual que el seu menjar, igual que les seves habitacions, igual que tot, d’un gran nivell, visualment parlant com a mínim.

Una resposta to “estic una mica baix…”

  1. Immaculada Says:

    A aquests llocs tan guapos, només hi duràs en Toni, o jo també tendré el privilegi de visitar-los?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: