equipatge extra…

Si les reflexions del viatge sempre són positives, les conseqüències també, però no les expectatives. Per exemple, encara que la distància és considerable seguirem al Decent Pension per qualitat-preu i per la zona que ens agarada molt més, o sigui que no hi haurà canvis amb això. Tampoc hi haurà canvis d’amics que esper veure a tots molt bé d’aquí a un any. Però a qui no m’agradaria trobar-me de nou és a certa treballadora de l’aeroport. Abans de partir de viatge a finals de juny, vaig dir que l’aerolínia ens donava 15 kg extra d’equipatge sense pagar els 47$ (sí, ho heu llegit bé) per kilo que exigeixen. I a l’anada va funcionar molt bé, però a la tornada, això va ser un desastre, ja que teníem un excés important, i una tal Tilahun (apodada la Puta des d’ara) es va proposar fer-nos la vida impossible i convertir-se en personatge del meu blog. La tia es va plantar i va dir que avisaria a la seva supervisora, cosa que no feia, i que ens tocava pagar, cosa que no volíem fer. Vàrem començar a descartar coses, com ara uns puffs de de Bahir Dar, i després a treure roba bruta i vella, que hauria d’haver deixat francament, per damunt les cintes d’quipatge dels check-in. Finalment, després d’una hora i mitja de discussions ja ben fortes, va venir la supervisora,q ue va dir que ens donava el pes de la roba i tot el que hi havia dins les maletes, però eno els puffs. Vam facturar, i després de telefonar a en Geta Masai per a que vengui a cercar els puffs i sel’s quedi si li interessen, li vaig dir que l’esperaria a les portes de vidre dins el control de passaports. I allà el vaig esperar, però no gaire, perquè la meva amiga, sí, la Puta! em va envair dues ties més d’uniforme i em va dir que o marxava i pujava a la porta d’embarcament corresponent o me diexarien en terra. Vaig obeir…

A la porta, quan passavem cap a l’interioir de l’avió em vaig acomiadar cordialment de la meva estimada Tilahun, quin crack, i vaig començar el viatge de retorn, amb aturada i avaria a Khartoum, i pèrdua de les llances a Barcelona, avui ja feliçment recuperades després d’haver fet tan llarg viatge a la part alta del 4×4 primer, i pel cel després. D’entrada, li volia comentar al pilot (però no vaig tenir ocasió) si era possible enganxar-les a les ales o algun lloc així, només per a respectar la ja tradició del nostre viatge familiar…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: