Bishangari

Que puc dir que no hagi dit ja l’any passat? Mes del mateix, pero millor encara, ja que enguany hem fet mes coses. Tot va comencar molt malament, amb resaca post-sopar al sheraton, i diarrea tot el demati per a jo, mentre en Txomin i n’Efrem anaven a cercar opcions per a canviar euros a birrs al mercat negre. No un mercat de negres, sino el mercat negre, sense pagar als bancs…

Damunt les 3 de la tarda, partirem, ara jo amb antibiotics ja funcionant i carregant-me el parasit, segon que agaf enguany per cert. L’arribada a Bishangari va ser de nit, a les 7, i forca espectacular per a ma mare i companyia, ja que es senten molts animals, no hi ha carretera, i tot pareix indicar que te’n vas a la fi del mon. Pero com sempre, nomes veure els godjos, bungalows, i seure al restaurant, o sofrir la primera topada amb els porcs senglars, i gaudir dels menjars exquisits que alla es preparan, tothom es va tranquilitzar. Despres, jo molt cansat me’n vaig anar a dormir, per preparar el dia seguent.

Me vaig despertar molt prest, com sempre aqui. Si vas al llit, no hi ha llum, tele, res, a les 11 de la nit, jo a les 5 ja estic a l’aire. Me’n vaig anara la zona dels hipopotams, que per cert enguany no n’hi ha, i em vaig trobar tots els pastors de la zona, que passen la nit en aquell indret en grup, i el mati es distribueixen per tota la zon humida (wetland), com ells l’anomenen. La veritat es que vaig passar tant de gust de xerrar amb ells, que els tres matins que he passat alla, m’he aixecat prest per anar a fer una volta amb ells. Son gent molt agradable, alguns locals i altres nomades que baixen de les muntanyes, i tots molt simpatics i oberts a parlar amb qualsevol estranger que els dugui noticies d’altres mons.

La resta dels dies a Bishangari lluny de tota connexio a internet, escric des d’Arba Minch, els varem passar muntant a cavall, n’Alemu disfressat de Tarzan, tots penjant de les lianes de la selva, banyant-nos a la cascada d’aigua gelada del riu, o al llac, on tambe vam agafar una canoa i ens vam divertir moltissim.

Francament, es indescriptible, es un lloc absolutament perfecte, i a damunt no ens van voler cobrar el darrer dia, 3 habitacions, i sense cap dubte en honor dels meus fills. Es el meu Shangri-la, hi he de tornar sigui com sigui!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: