Shahadi, escrit ahir…

Avui ha estat un d’aquells dies dificils d’oblidar. Hem anat a Shahadi, el poble on van viure amb la seva mare els meus fills. L’objectiu era trobar vells coneguts, i l’exit del projecte mes que improbable, francament. Hem comencat malament, igual que l’any passat, sense saber ben be on anar o mirar. N’Efrem no recordava gaire tot allo, i amb les emocions tan pujades era molt dificil orientar-se o trobar cap referent. Hem provat primer amb cotxe, i despres a peu, fins a perdre l’esperanca. I ha estat en aquest moment, en que tornant a passar pel mateix canto per tercera o quarta vegada que una al.lota amb vestit tradicional blanc ha sortit disparada cap a n’Alemu cridant el seu nom. Francament, he pensat que era una altra d’aquests que diuen que son qui no son en realitat, pero no, nomes veure la mirada que jo li he pegat i la reaccio alegre de n’Efrem, ha entrat dins un portal, ca seva, i he vist que estava mirant un minialbum de fotos. Ha estat increible. Si ahir pensavem tenir les primeres fotos, o les mes antigues de n’Alemu i n’Efrem (fetes a l’orfenat de Gondar), avui ens hem superat. Quan ha tret la foto amb n’Alemu… es dificil descriure el que he sentit, el que hem sentit tots, perque dins l’habitacio-entrada de la casa ha entrat mig poble.
Feia molta calor, i tothom estava molt excitat: haviem trobat na Niish. I clar, una vegada ha trobat no una, sino dues fotos dels nins, i ens ha contat com nomes amb 16 o 17 anys s’havia fet carrec d’ells, sense ser familia seva ni coneixer la mare biologica, ha enviat algu a cercar en Haptamu, l’amic de n’Efrem. No teniem mes que el seu nom de pila, ni llinatges ni cap altre informacio, aixo era tan dificil com trobar un Joan a Llucmajor! Pero, en dies com avui tot es possible, i hem trobat el nin. Ha estat molt emotiu, i un autentic moment d’aquests que et deixen empremta de per vida, i francament les hores seguents nomes han superat la primera impressio. L’acomidadament, ha marcat un abans i un despres en les nostres vides possiblement. Avui hem completat molt la pel.licula de la vida dels meus fills. Ara coneixem totes les peces de la seva cadena, ara sabem d’on venen i amb qui han estat, i tameb fins quan. Ha estat un dia molt intens, i ple d’emocions per a tots. N’Alemu, aquest viatge s’ha fet fotograf, ha fet grans amistats que dificilment oblidara i com ell diu voldria juntar Mallorca i Africa. N’Efrem, per una altra banda, aquest viatge s’ha fet gran. Com ell molt be deia ahir, a partir d’ara Shahadi es el referent i aquestes persones el mes proper que podem tenir a una familia a Etiopia.
Advertisements

3 Respostes to “Shahadi, escrit ahir…”

  1. Miriam Says:

    Vos donc l’enhorabona per aquest moment tant emotiu que heu viscut… fins i tot, jo quan ho llegia, m’he emocionat!! Estic contenta de que hagueu trobat una part important de la vida dels vostres fills.
    Una besada!!

  2. rolmus Says:

    Hola, soc en Raül, fa temps que seguesc el teu blog i trobo molt estimulant les vostres aventures. En ser gran (o no tant) m’agradaria fer quèlcom parescut.

    Fa poc he decidit seguir amb el blog que vaig crear a la teva clase, ara ja per simple gust.

    Salut

  3. Ankami Says:

    Noraboa a tots.
    Sigop vuestos pasos y pronto, estarenos nosotros por ahí. El 22 llegaos a Addis Abeba y viajarenos al norte. Nuestros hijos también se van a reencontrar con parte de su pasado. Gracias por compartir vuestra emoción.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: