Avui Lalibela, dema Gondar…

Dema demati a les 5 marxarem cap a Gondar. Seran entre 10 i 12 hores de cami, depen de la pluja. Es el trajecte mes llarg que farem, i tambe el mes important, ja que alla hi ha gran part de la historia personal dels meus fills. Des de Gondar anirem a Shehadi, on mirarem de trobar amics i vells coneguts seus.

Estarem a l’hotel Goha, el millor de la cadena d’hotels del govern segons les guies, i on ja vam fer nit l’any passat, cortesia dEthiopian Airlines quan es va fotre l’avio amb el que viatjavem i ens van deixar una nit extra a la ciutat. Es un lloc molt xulo, i amb l’unic inconvenient de que esta a un turo a uns tres km de la ciutat, que si no es te cotxe, que nosaltres en tenim, suposa una excurssio cada vegada que t’has de desplacar o agafar un taxi.

La nostra experiencia de Lalibela enguany, ha estat d’aquelles que et queden gravades a la memoria, en el sentit de que pot ser que sigui la darrera vegada que ho vegem aixi. La Unio Europea ha comencat una intervencio a la zona, i s’estan cobrint les esglesies amb uns estructures de metall, il.luminades de nit, per a protegir-les de la pluja. A mes a mes, el mes de setembre, obrira les seves portes un nou hotel, de superluxe, que ja es veia en construccio l’any passat a les afores del poble i amb una facana amb vistes espectaculars a la vall davant tota la cordillera de Lasta. Francament, esper tornar l’any vinent i quedar-m’hi una nit si es possible. Per una altra banda, esta fora del poble, i es molt agradable poder fer la caminada habitual de tornada a l’hotel despres de sopar, aturar al Tej house Askalech, i escoltar els llops, etc. Si, he dit llops, i per si algu en te cap dubte hi ha gent per aqui que ho pot cofirmar…

Avui pero, Lalibela te un altre nom per jo, Kumeguer. Es molt dificil seure aqui a l’ordinador i no parlar d’ella. Hem passat el cap de setmana junts, i el moment de l’acomiadament ha estat molt dur. Una putada, la veritat. A mes a mes, em queda el dubte de que ella realment vol un altra cosa. I supos que el que realment vol ella es un canvi de realitat, d’entorn, de tot. Un canvi absolut. Qui sap, les coses donen moltes voltes i un mai sap on arriben ni com acaben, per be, i per malalment. En el seu cas, pens que el futur es interessant, i que te molt bones possibilitats, sobretot donades les circumstancies. Vull insistir, s’ha de pensar en positiu, sobretot ja que les coses van be, pero els objectius han de ser els mateixos per a totes les parts implicades, i tal vegada aixo per una nina de 12 anys es molt dificil d’entendre ara mateix, mes encara el dia en que toca dir adeu, o fins d’aqui un any.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: