malalts… i cans!

O cans i malalts, no se per on comencar. La questio es que l’altre dia, ahir i despus ahir m’han passat dues coses que m’han fet pensar una mica. Resulta que diumenge vespre, tornant de sopar i anant cap a l’hotel, ens va seguir un cusset. Era petit i molt jove, i que puc dir, enyor molt n’Igor i en Dabo. Dema venen els meus fills, la meva mare, en Txomin i n’Angela, i a ells ara no els enyor, pero als meus cans si. Be, en definitiva, arribarem a l’hotel, i li vaig tancar la porta de la nostra habitacio (totes son exteriors) als nassos al cusset, em vaig ficar al bany, i vaig tapar-me les orelles, perque sabia perfectament el que estava a punt de passar. Es va posar a plorar, a gemegar, i el sentiment de culpabilitat era terrible. Poc despres, els treballadors de l’hotel el van engegar, i el vaig sentir lladrar emprenyat i per a defensar-se supos. La culpabilitat em va durar hores, i tota la nit vaig pensar amb el mateix: si m’importava mes el ca que tota la gent que veia al carrer cada dia i cada nit.

Ahir, na Kaja es va posar malalta, possiblement el parasit no era mort, i a damunt ara pot ser te amebes, que fan mal de ventre i molesten mes. Cap problema, jo tambe i feim un tractament i seguim funcionant. Pero ahir, na Kaja, de cami a l’hotel, ho va passar malament amb el mal de ventre, i quan li pegava fort, s’acotava, i una vegada fins i tot es va seure al terra. I aqui va passar algo increible. La majoria de gent que passava, la mirava i s’interessava pel seu estat, que si estava be, que si necessitava ajuda, un taxi? Res, mai en tots aquests anys a Eti0pia havia vist res parescut. Aqui la gent ignora els malalts del carrer, igual que a ca nostra. Si hi ha algu tirat enterra, la gent passa per davora i continua amb la seva vida. Els carrers estan plens de gent de totes les edats amb lepra, polio, etc. Pero clar, veure un farangi malalt no es habitual, i no hi estan acostumats. De fet, esta clar que es tota una raresa, i per aixo estaven tots tan interessats.

Un ca i una farangi, sentiments mesclats amb les dues situacions. Em venen moltes idees al cap.

2 Respostes to “malalts… i cans!”

  1. el padrino Says:

    No era una farangi qualsevol. Era na Kaja-ye !!!!!!!!!!

  2. kaja Says:

    he de dir, que no tenia molt de temps de mirar la gent. Ja estava prou ocupada amb el mal de ventre, pero tenia la sensacio que algo terrible passava, ja que les cares de la gent no tenia explicacio. En poques vegades no he aprofitat la oportunidat de fer una foto, aquesta vegada no la vaig fer. (per raons obvies) pero valdria la pena.
    Ara ja estic mooooooolt millor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: