nins pobres, pobres nins…

Les coses que t’arriben a passar anant en cotxe per Addis. No fa gaire, quan anava acompanyat d’una familia amb nens catalans dins un taxi per la ciutat, sen’s va acostar el tipic nen que demana llimosna a la finestra del meu costat. Va repetir el ritual de sempre, no father, no mother, hungry, etc. La veritat es que n’hi ha que es posen a cantar una melodia tambe, i despres en tens d’altres que es dediquen a mirar de vendre txiclets o clinex, es veu que aquests darrers tenen ments mes empresarials, i a mes a mes s’han guanyat la simpatia del gran public ja que no consideren la seva activitat com un acte de mendicitat sino d’intercanvi o negoci. La questio pero, es que el que tenia vora meu era un nin que mendigava, i jo mentrestant mirava davant. Amb aixo que una veu de nin de dins el cotxe em va fer una pregunta, molt bona per cert, i molt clara: llorenc, tu l’escoltes? Aquella pregunta em va sonar mes a punyalada, per la veritat que duia afegida, i que jo vaig contestar amb veu alta immediatament – sempre – i amb veu baixeta i nomes per a jo – pero no tenc collons d’aguantar-li la mirada massa estona…
Em falta pero, aclarir un punt. Som poquets els blancs que ens movem per la ciutat, i facilment identificables. Aixo vol dir que tothom et coneix i sap dels teus habits. Tambe corre el rumor per Addis que diu que els nins i nines que demanen diners, pensen que els blancs son beneits, perque els demanes diners i te’n donen, i a damunt molts!

Una resposta to “nins pobres, pobres nins…”

  1. Maties Pons Says:

    Bones Llorenç, sóc en Maties Pons de Mata de Jonc.

    Estic seguint ses teves publicacions i posts, realment són molt interessants pel tipus de contingut que difícilment trobaries en altres llocs.
    En certa manera em feu enveja… M’agradaria fer un viatge com aquest (ja to vaig dir) crec que és una manera d’adonar-te’n de com som de privilegiats. Viure aquestes vivències que contes t’han de marcar i crec que te poden ajudar per tenir un caràcter més humà. Ja que en el nostre món que vivim envoltats del consum, malgastament i enveja de vegades costa.

    Bé, esper que no hagafeu cap més malaltia, enfermetat o que no trobeu cap epidèmia ho tingueu cap accident que us impedeixi el pas.

    Esper noves noticies, anècdotes, etc… vostres!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: