this is my new face, it couldn’t get much worse

Avui recordava la lletra d’aquesta canco, escrita per un music esquizofrenic. Ahir, mentre estava aturat amb el meu taxi a un semafor de Bole, i amb la finestra baixada, se va acostar un lepros pel meu costat del cotxe. La veritat es que estic acostumat a gairebe tot, pero en aquest moment no m’ho esperava, i la visio de la seva cara em va impressionar. La seva cara es indescriptible, amb una mutilacio sense cap grafisme possible. Francament, no se si es pot definir i tot com una cara, a no ser pel fet de que reuneix unes condicions minimes com son tenir alguns elements comuns a les cares en general. Veure, jo estic segur que hi veia, pero no puc dir que hi veia amb els ulls, o no com la resta de nosaltres. El nas i la boca eren un, i a mes a mes amb una acumulacio de bava i mucositat seca i humida. Pens que no calen mes detalls…
Diuen que Addis Abeba te una poblacio aproximada i estimada en uns 4 o 5 milions d’habitants. Diuen tambe, que aquesta poblacio realment arriba als 7 milions. Hi ha mes xifres que diuen que d’aquesta poblacio, un milio de persones viu al carrer. N’hi ha que diuen pero, que son en realitat 100.000. Dels numeros mes escandalosos, hi ha els que diuen que aquest milio de habitants del carrer, augmenta amb l’arribada diaria d’immigrants venguts a peu, i sobrevivint dins un estil de vida nomada. Es diu tambe, que aquest milio de persones del carrer esta compost per dos grups socials molt concrets: infants i malalts. Els nins i nines es junten i sobreviven en petits clans que dominen petites arees geografiques. Els malalts depenen molt de la seva condicio i discapacitat, i solen gaudir de molt poca mobilitat, de manera que son mes frequents aprop de les esglesies. Els mes petits i les nines en general, prest es posaran malalts, i molts moriran o seran victimes de tota mena d’abusos. Els malalts seguiran la mateixa sort final. Aquestes xifres me les acaba de comentar un doctor en ciencies politiques, especialitzat en somali&ethiopian affairs, Ato Mohammed, que publica els seus articles al Hiram online, i que esta escrivint un article ara mateix.
Quan el meu taxista va veure aquesta persona que intentava demanar-me diners o menjar, no va tenir cap altre idea que pujar la finestra del cotxe. Aixo va resultar en un vidre que aixi com pujava anava fregant i netejant la cara d’aquell pobre home, que a mes a mes veia com el cotxe arrancava i s’allunyava poc a poc, mentre jo, girat darrera, mirava com sortia del transit. Quan vaig tornar a la meva posicio inicial, al meu costat, el vidre estava marcat de dalt a baix, amb una franja semitransparent de saliva. ”La marca de la lepra!” – em va dir el conductor tot espantat, mentre entrava a una gasolinera a netejar la finestra rapidament. ”Aixo ens pot matar!” – repetia nerviosament, mentre jo el mirava en silenci, i des de la distancia, mirava si encara podia veure el malalt per alla lluny.
Aquest pais te molts problemes, pero l’educacio, la lluita contra la ignorancia, sera la batalla definitiva dins aquesta guerra per la supervivencia, i per a superar tots el estigmes socials que nomes contribueixen a empitjorar, si aixo es possible, la situacio actual.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: