Richard Francis Burton

El meu primer viatge a Etiòpia, el de l’adopció, va servir entre altres coses per a visitar el museu antropològic d’Addis Abeba, i poder veure manuscrits i llibres antics publicats per en Richard F. Burton. Som un mitòman, i com tal, no vaig poder contenir l’emoció de sentir-me tan aprop d’un dels meus herois personals.

Aquest personatge va representar el canvi. Encara que avui en dia, i des de la perspectiva que dóna la distància en el temps, ens resulti un home complicat i polèmic, això no és res amb el que va suposar la seva persona durant l’època victoriana.

Per a començar, estam parlant d’un individu que mai es va sentir còmode a Anglaterra. Considerava Àfrica ca seva, i la de tot el món. El colonialisme no li interessava el més mínim, i sempre va prioritzar els éssers humans per sobre de la geografia. Bona prova de tot això és que parlava molts idiomes, era un expert antropòleg i coneixedor dels costums de les tribus amb les que contactava.

En Burton aviat es va convertir en una persona famosa, i ben prest va agafar proporcions de llegenda, que el posaven a llocs i situacions diverses. El seu, era i encara és, un personatge més gran del que ens pot donar la realitat. En Burton pertany a la llegenda i al mite.

Apart d’explorador i antropòleg, era escriptor (llibres de viatges, eròtics i traduccions diverses) i amb inclinacions cap el sentiment musulmà. Fou el primer home no musulmà en visitar Meca. I també fou el primer europeu que entrà (i sortí viu per a contar-ho) de Harar, Etiòpia, la quarta ciutat santa de l’Islam més important del món.

Apart de ser poliglota, era un mestre de la disfressa. Aquests dos talents combinats el van fer passar per àrab molt sovint, i va ser eines de gran valor a l’hora accedir d’incògnit als llocs sagrats musulmans.

Era un home que creia profundament en la poligàmia, els plaers de la vida, i que a més a més li agradava parlar-ne obertament, amb el conseqüent enfrontament i problema de la reprimida societat anglesa de l’època, i vergonya de la seva dona (bastant més jove que ell), qui havia de patir els comentaris que feia la gent. De fet, ella va protagonitzar un incident terrible quan en un atac d’ira li va cremar un nombre important de llibres i manuscrits d’alt contingut eròtic que el propi Burton havia escrit.

La seva mort també pertany a la llegenda ja que hi ha històries que conten que el seu cos, ja mort, arribà a França dins un piano, i és que… era tot un artista!

Recomanacions:

Primers viatges a l’est d’Àfrica

Visitar Harar en persona!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: