la repressió política etíop al web 2.0: el bloqueig als blocs

Avui vilaweb publica aquesta notícia sobre el tema, i aquí podeu veure el mapa complet interactiu. Ja fa un parell d’estius de les manifestacions contra els resultats de les eleccions, la repressió violenta per part de l’exèrcit, i la meva estada allà, només un mes després de tot el succeït. Les adopcions no es van interrompre, i encara que les famílies que van ser allà ho recorden amb por, amb totes les botigues tancades, trets al carrer, etc, tampoc en fan un estat de pànic absolut, i de fet a l’hotel continuava la normalitat absoluta.

Durant el mes que jo vaig circular per Addis, i crec que en parlava a aquell bloc improvisat via el fòrum de mata de jonc (que ja miraré de traslladar aquí d’alguna manera), la ciutat estava exultant. De fet, l’activitat social era frenètica, i pareix que extensiva a tot el país, ja que un mes més tard, na Kaja anava a Kombolcha i es familiaritzava plenament amb tot el moviment anti governamental i el símbol V que els identificava. La figura del músic i superstar del pop etíop Teddy Afro, es va posar del costat de l’oposició al president i al seu govern, i els cibercafès estaven tan plens que record haver d’esperar una hora o més per a seure davant un ordinador. De fet, després havies de tenir la sort de que les connexions telefòniques anassin bé, ja que molta gent també es queixava de que el govern estava boicotejant també les línies de telèfon. Cada nit em connectava i mirava alguns blocs, especialment els estrangers, ja que els locals havien sigut bloquejats. Especialment útils eren els que deien per on anirien les manifestacions, quin itinerari seguirien, ja que jo per aquella època solia anar per tot caminant, per a conèixer millor la ciutat, molt nova en aquells moments per jo. El blogger continua bloquejat encara avui. Més endavant publicaré una llista de blocs recomanables etíops.

Les nits eren tranquil·les, acompanyat per gent d’adopció, homes de negocis que em parlaven del passat i del present, i també d’algun periodista que estava passant la setmana amb nosaltres a la casa per a fer un programa de televisió, i els dies també van resultar ser tranquils, sense més incidents que l’exèrcit patrullant per la ciutat, i aturant i registrant a tothom buscant armes, com va ser el cas del darrer dia, que ja de camí a l’aeroport, casi vam trigar tres hores per a fer un recorregut de 15 minuts, amb la por de perdre el vol que això implicava. Ara bé, Àfrica té això, si l’avió ha d’esperar, s’espera, ja que tots els passatgers estaven en la mateixa situació que jo, sofrint les inclemències del trànsit ocasionades per l’exèrcit.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: