Danakil, Dallol…

En fer 50 anys, o abans, i esper que sigui molt abans, he d’anar a Dallol. És el meu lloc favorit. És un autèntic drama natural. Un desert de sal i foc on no hi viu res, i on no t’hi pots quedar massa temps perquè no sobreviuries. Allà no hi ha res viu, i cal anar-hi acompanyat d’algú que sàpiga molt bé el que fa. Crec que es recomana un consum diari d’aigua no inferior a 5 ó 6 litres. Bé, un somni.

La depressió de Danakil, entre Etiòpia, Djibouti i Eritrea, Dallol, és la més profunda de la Terra. Crec que en aquest punt arriba a uns 45 m sota el nivell de la mar, i a 155 m al punt de màxima profunditat. Les temperatures de dia són més pròpies d’un forn de cuina que de cap altre lloc. I de nit fa molt de fret.

Els Afar estan acostumats a travessar la seva superfície i tallar totxos de sal que després, transportaran amb llargues caravanes de camells, que sempre ens trobam per Kombolcha, a la resta del país. Encara record com el nostre conductor, n’Eyob no va deixar a na Kaja baixar del cotxe per a fer-li fotos, ja que són prou coneguts per la seva agressivitat i estavem molt aprop.

M’agrada comprovar que no hi ha gaire vídeos al youtube, això vol dir que la frontera de la que sempre parl, encara existeix. Allà s’hi ha d’anar aposta, i no és una destinació gaire turística tampoc. De fet la darrera vegada que va sortir als mitjans va ser per temes polítics i de segrests, com ja s’ha comentat en aquest bloc.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: