la banya d’Àfrica 1.0

Etiòpia, març de 1896, l’exèrcit etíop venç l’exèrcit italià a la batalla d’Àdua. Clar, pels europeus, aquesta no és una guerra per recordar. Les derrotes no són agradables. Però a l’Àfrica, aquesta és una data memorable, ja que en plena època colonialista, un exèrcit negre havia vençut al poderós home blanc. Els etíops van tenir moltíssimes baixes, moltes més que els italians, i a més a més, l’exèrcit italià era un exèrcit relativament modern, el que li dóna a la victòria un caire més èpic encara. També és veritat que els italians no ho van oblidar mai allò, i que anys més tard amb en Mussolini al poder i el famós “conde Rossi” (aquí el coneixíem bé) van tornar invadir Abissínia, només per a tornar a fracassar i haver d’abandonar el país derrotats, a Àfrica i a Europa.
La banya d’Àfrica és una zona de conflicte. Està formada per quatre estats (Etiòpia, Eritrea, Somàlia i Djibuti) i parts de dos més (Kènia i Sudan). Les fronteres no són tranquil·les, i fins i tot es poden confondre. Els problemes entre alguns d’aquests països estan molt vius en l’actualitat. Eritrea té un conflicte de frontera amb Etiòpia, més o menys viu. Somàlia acaba de patir una invasió per part dels etíops. Djibuti (amb sortida a la mar) té el port d’entrada de mercaderies i productes de tota mena que després distribueix a tots els altres. El Sudàn, Darfur concretament, és el millor exemple del pitjor que té per oferir la humanitat. Etcètera.
Fa un temps, la notícia arribava als nostre mitjans de comunicació: un grup d’europeus era segrestat a Etiòpia. Aquesta situació, venia de cop a donar la raó a aquells que deien que era necessari envair Somàlia i evitar que els senyors de la guerra de la tan poc popular a occident religió musulmana es fessin amb el control del país abans fessin més forta la seva influència damunt Eritrea. Els que trobaven que els etíops no haurien d’intervenir deien que ara hauran de viure amb por d’atemptats suïcides de terroristes radicals. Com si ja no hi hagués prou problemes de fam i salut…
Bé, la situació al país era de confrontació, amb un govern etíop, que amb el suport dels avions americans acabà amb la insurgència dels senyors de la guerra musulmans de Somàlia, però que no comptà amb el suport majoritari a la guerra del seu poble. Hauria estat d’una altra manera si la invasió s’hagués fet a Eritrea. No ens sona de res aquesta situació? Però millor continuar. Ara tenim un nou home fort a la banya dÀfrica, en Meles Zenawi, el president d’Etiòpia, amic del govern més poderós del món. Qui es ficarà amb ell ara? I aquell tema sense resoldre de fa dos anys, dels resultats de les eleccions que el mantenen al poder, i que acabà amb manifestacions i cents de morts a trets per la policia (aquests homes amb armes i porres que fan tanta por) estatal ? Ja no hi pensa ningú.
Els segrestats europeus van ser alliberats. Dels acompanyants etíops també fets presoners aquell dia no se’n va parlar gaire, ni aquí ni a la premsa africana quan finalment i després de la pressió exercida per grups de cooperació independents internacionals van ser posats en llibertat. Van ser segrestats a la zona de Danakil, a a la regió d’Afar, possiblement una de les més inhòspites i dures del món, a la frontera amb Eritrea. Un col·lectiu donava la culpa als independentistes de la regió, un altre als terroristes musulmans, i el govern etíop… a Eritrea.

Els segrestats eren turistes. Bé, tots treballadors del govern britànic, tots personal de l’ambaixada. Però resulta que després vam saber que hi havia altres europeus, també treballadors d’altres ambaixades. Concretament, francesos. I també hi ha qui parla de què feien tots allà, a una frontera tan volàtil com aquesta. Per anar a visitar Danakil, i els seus deserts de colors i sal, no cal ficar-se en cap zona de risc militar. Hi van molts viatgers.

El concepte d’enllaç cultural a Etiòpia és molt interessant. Addis Abeba està ple d’homes de negocis que mai volen especificar quins negocis fan mentre et conviden a una cervesa, i els treballadors de les ambaixades amb càrrec d’enllaç cultural pareixen tenir responsabilitats molt llunyanes a establir lligams entre diferents cultures. Francament, la presència d’un grup de diplomàtics a una zona de conflicte xoca directament amb la seva suposada tasca.

Tal vegada, com assenyalen alguns periodistes africans, la zona est d’Àfrica, viurà nous conflictes d’interessos. Tal vegada, aquella invasió fracassada i televisada de fa uns vint anys de Somàlia per part de George bush sr., encara no ha acabat. Allà, hi ha sortida a la mar, i es poden fer hotels i ports que faran la competència a Djibuti i la seva influència francesa, i no ens hem d’oblidar de les reserves de petroli i gas natural. Per cert, ara diuen que pot ser al sud d’Etiòpia també hi ha petroli…

Lectura recomanada: “Corto Maltés, les etiòpiques”, Hugo Pratt

pel·lícula recomanada: “blackhawk down”, Ridley Scott

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: