etíops blancs: relacions catalans-etíops

He trobat un grapat d’escrits escampats per la xarxa, explicant l’estreta relació entre aquestes dues nacions. De fet és una relació llarga, amb intercanvis culturals ben interessants.

Les filles de Jaume II d’Urgell, princeses, són unes dones molt importants perquè estan relacionades amb el rei de Portugal, Cristòfor Colom – català de Torroja de la Segarra i templer amb la missió de protegir els descendents de la “sang reial” i per tant de la “causa dels Urgell” ? -, i també perquè amb una d’elles es volia casar el negus, l’emperador d’Àfrica , rei d’Etiòpia, que va venir a Barcelona per casar-se amb una princesa d’Urgell a més de demanar “mestres d’obres” per a fer esglésies romàniques a Etiòpia.

( Consultar llibre de Ferran Soldevila ” Les dones de la casa d’Urgell” pàgina 18 ).

Un altre exemple sobre el mateix tema i utilitzant el mateix referent: Felipa de Coïmbra… dona de l’anomenat descobridor d’Amèrica!
Aquesta princesa és molt important pel marc que estic configurant….Doncs, està relacionada amb una visita del rei d’Etiopia, el negus, que va venir a Barcelona per a demanar a Alfons V el Magnànim un doble enllaç matrimonial. El rei d’Etiopia volia casar-se amb una princesa de la Casa d’Urgell. Alfons V el Magnànim li va oferir la Joana d’Urgell. ( El casament no es va fer. No sé si va haver algun casament. Només es sap que es va endur “operaris” catalans a Etiòpia. Operaris que eren constructors d’esglésies romàniques).
I també volia que un princep català es casés amb una princesa d’Etiòpia
És molt significativa aquesta visita i aclareix moltes coses, envers una determinada concepció cultural.
Hi ha una relació entre els títols que ostenta el rei d’ Etiòpia i el títol complert del llibre de “les Profecies” de Colom. El contingut del llibre, fa setmanes que me l’estic llegint i rellegint, no es catòlic.

Una mica més d’informació sobre els famosos catalans constructors d’esglésies, de dues fonts diferents:

Pedro de Coimbra viajó a Etiopia. Cuando llega a Barcelona contó sus viajes, y le pide al rey catalan, Alfonso el Magnanimo, que envie obreros para construir una Iglesia. Sabemos que Alfonso de Aragón envia estos obreros.

La iglesia esta construida bajo tierra, es Santa Maria de Monte Sión, en Aksum. ( Iglesia que segun la leyenda guarda el Arca de la Alianza ).
En su interior un cuadro con el Arca de la Alianza, y con banderas catalanas.

En 1521, el embajador portugues a Etiopia todavia encontró maestros catalanes en la Corte, y los etiopes le dijeron que esa iglesia era “obra de los blancos”.

Tenim notícia d’una ambaixada tramesa pel rei etíop Isac al rei Alfons el Magnànim que hauria estat rebuda cap al 1427 a València. L’any següent, el rei Alfons va respondre enviant-hi dos missatgers: Felip Faiadell, confessor seu, i Pere de Bonia, mercader, els quals tenien instruccions de pactar una aliança militar i una altra de matrimonial (el casament de la infanta dona Joana amb el rei Isac) entre tots dos reis.

Anys més tard –no sabem la data exacta-, sabem de la tramesa a Abissínia per part del rei català d’alguns mestres artesans –13 segons sembla- en resposta a una demanda del rei etíop. No coneixem quina va ser la sort d’aquesta expedició.

Més endavant, cap al 1450, tenim notícia d’un nou enviament d’artesans per part d’Alfons a la cort etíop.

La imminència de la caiguda de Constantinopla en mans dels turcs va motivar l’enviament d’un nou ambaixador, Antoni Martínez, per concertar, segurament, una aliança antiturca. La presa de Constantinopla, l’any 1453, va obligar Alfons a replantejar la seva política oriental. Aquest fet i la seva mort, no gaire més tard, l’any 1458 van significar, segons sembla de moment, la fi dels contactes de la nostra monarquia amb Etiòpia.

L’any 1521, l’ambaixador portuguès, el jesuíta Francisco Alvares, va fer una estada a la cort de l’emperador abissini. Segons explica a la seva crònica, encara hi va trobar dos catalans. També ens explica que quan els visitants admiraven les esglésies d’Aksum, els etíops exclamaven: “És obra dels blancs”.

Per saber-ne més:

  • Francesco Cerone. La politica orientale di Alfonso di Aragona. Nàpols,1902.
  • Constantin Marinescu. Un roi de la Rennaissance, Alphonse d’aragon et de Naples, et l’Orient. 1923.
  • Ferran Soldevila. “Els catalans a les illes Afortunades i a la terra del Preste Joan”.Revista de catalunya. Barcelona, maig 1925.

Armand Sanmamed

Més detalls importants sobre la relació entre Etiòpia i Catalunya:

  • 11 de setembre, diada de Catalunya i cap d’any a Etiòpia
  • Sant Jordi, el patró compartit per les dues nacions
  • Escut o bandera amhara i la catalana, comparteixen colors

El que està clar amb tot això, és que si un pensa amb el que significava fer un viatge d’aquest tipus en aquella època, els mestres d’obres que van anar fins a Axum, van ser protagonistes d’una bona història d’aventures. És un tema per a explorar. Pens, sobretot comparat amb el que deia James Bruce, ja parlaré més endavant d’ell, i tot el que va veure als palaus etíops, i això, uns 300 anys més tard que els catalans…

 

 


Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: