Viatjar ja no és el que era, i menys amb negres…

Aquest dimarts de la setmana passada vaig passar molt de gust. Es tractava d’agafar un avió, cosa que darrerament em posa nerviós. No per por, sinó més aviat, pel fet de que estic més en la línia de pensament “Laporta”. Estic fart de mesures de seguretat, de cues, de controls de passaport…

De fet, sortint de Txèquia, a la frontera amb Àustria, dins el cotxe mentre ens revisaven el passaport i en Dabo dormia tranquil·lament, el soldat de torn, va mirar n’Efrem i a nosaltres, va tornar a mirar el passaport, i va dir: segur que sou espanyols? La resposta era clara: clar que no ho som, cony! És la primera vegada que algú em mira el punyeter passaport, que posa que som espanyol, i el tio ho qüestiona! Fantàstic! És igual, si va veure un negre, un ca, dos blancs, i un passaport imposat a la força, resulta que ara algú ha pensat que pot ser el passaport diu mentides! I això és molt, perquè al cap i a la fi, només és un paper, un document estúpid inventat per a control·lar-mos millor per persones dolentes que no en pensen cap de bona i que solem elegir com a governants.

Però la part més interessant encara estava per arribar. Aquests darrers dos mesos he estat a un grapat d’aeroports, i a tots ens van mirar de dalt a baix, fer passar per màquines, etc. Ja m’enteneu, tota la llista d’humiliacions que hem de passar abans de pujar a un avió. Però a Viena tot és diferent! Allà és com abans de l’11 S! Un, només un, control de passaport i targeta d’embarcament, i amb en Dabo, o sigui viatjant amb un negre i ca (també negre). Sempre pens si en créixer molt més els meus fills, els aturaran més que a son pare. Els miraran més.

Bé, la qüestió és que allò va ser àgil, ràpid, sense llargues esperes, ni haver de llevar-me les sabates, o passar per més de l’estrictament necessari. Què vos he de dir, si m’ha de matar un terrorista a un avió, així serà, i si l’avió ha de caure, també caurà, de manera que m’estimaria més que viatjar fos una cosa fàcil, sense traves, amb un sistema dissenyat pel meu benestar, i sobretot, m’agradaria que els avions quan arriben a Palma, aterrassin a l’aeroport, i no a Sant Jordi, perquè, si no, no hi ha cap explicació possible a la caminada que vam fotre fins a arribar a les maletes.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: