els mitjans de comunicacio

Record una pel.li d’en Melvin Van Peebles, que estudiava tot el tema de la imatge -dels afroamericans en concret a Hollywood- i de com els mitjans tenen el tema molt ben estudiat i van perfilant el concepte que nosaltres ens formam. Si la imatge d’un negre es la imatge d’un cantant de rap o d’un esportista d’elit, es una imatge positiva, i la d’un gitano pot ser la d’un cantant de flamenco, i la d’un asiatic podria ser la d’un expert en arts marcials. Totes les imatges son positives, i sempre al servei de l’entreteniment. Despres de tot, quin altre servei podrien fer aquestes etnies? I la del blanc? Un metge? Un home de negocis d’exit, un president d’un pais, amb families perfectes i cases enormes… Aquests son els que comanden. Les reflexions d’en Van Peebles son interessants, sobretot perquè venen d’un afroamericà que ha treballat dins aquesta industria de l’entreteniment i la coneix be. Record l’exemple de la pel.li anterior, quan parlava de com van escollir a l’actor negre Sidney Poitier per al paper de “Adivina quien viene a cenar”. La pel.li narra la visita d’una filla que vol presentar als seus pares el seu al.lot i futur marit. Els pares eren n’Spencer Tracy i na Katherine Hepburn – parella real i autentiques institucions de la perfeccio del somni america i viva imatge del somni fet realitat: la cara de l’exit- la filla no la record, pero estava bona, i possiblement era rossa. El negre ja he dit qui era. Però es que a la pel.li, apart de ser un negre, era un neuro-cirurjà, o alguna cosa així, que viatjava pel mon fent conferencies. O sigui que un poc mes i pertany a la família reial espanyola.

Està clar que la imatge positiva ha de ser molt positiva, perquè si pensam en negatiu, llavors tots els negres, gitanos, etc, que surten als mitjans ho farien per motius relacionats amb societats marginals a qui els agrada cremar cotxes als suburbis de París, viuen o estan tot el dia al carrer, i pateixen l’atur, els maltractaments, les drogues, la pobresa i la misèria, etc. I això, no passa, a que no?.

Per que el personatge d’en Sidney Poitier no podia ser simplement un electricista? Perquè no era prou bo per a tota la família, i si no es tractava d’un ésser excepcional, mai tendria cap possibilitat de ser acceptat a aquella família. Podem traslladar l’exemple a un altre camp. Sovint la gent identifica l’adopció amb n’Asha Miró, una persona ara convertida en icona mediàtica. Però clar, l’èxit i talent d’aquesta persona son excepcionals, i per tant, i sempre en la meva opinio, no es un objectiu per a cap pare o mare. Jo sempre en tenc prou amb la felicitat dels meus fills, que ja es demanar massa, ja ho se…

Advertisements

2 Respostes to “els mitjans de comunicacio”

  1. Montse Garcia Says:

    No sabia que estaves a Etiópia i necessito una mica de temps per llegir el bloc peró ho trobo forca interessant.
    Molta sort, ja que he cregut entendre que heu adoptat un nou fillet?

  2. admin Says:

    ja som a Palma, després de passar l’estiu a Etiòpia i a Txèquia, i el nou fillet és un ca de 2 mesos!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: