la imatge d’occident a Africa o Faust 2.0

La imatge dels blancs a Africa es la imatge dels diners, del poder. La playstation els permet viure altres realitats, somnis fets realitat, i el satel.lit els deixa veure tot allo al que no poden i possiblement no podran mai, accedir. No em malinterpreteu, per res no voldria que els llevassin el dret de veure i estar informats de com viu la resta del mon. El que em sap greu es la manipulacio que ho acompanya. Tot el nostre es simptoma de perfeccio. El seu es simptoma de malaltia i pobresa. Vos imaginau com es veure un episodi “d’anatomia de grey” o “House” a Etiopia? Jo vos ho explic, pero a la inversa. Jo conec un parell d’hospitals de la capital, i es facil imaginar-s’ho. Imaginau una serie de televisio, un cop o dos per setmana, on els seus protagonistes son metges negres, i que treballen a l’hospital d’Addis Abeba. Imaginau que a l’episodi d’avui, s’ha d’inserir un tub interiorment al coll d’un bebe, pero com que allo es Etiopia, i no hi ha tubs per als petits, el metge i protagonista de la serie, decideix posar-n’hi un d’adult. La decisio es bona, el nin viura, pero li destrossara la traquea en directe. O que com historia paral.lela, a un altre pacient, quan l’han de medicar, li encarreguen als familiars que surtin a cercar les medicines, ja que a l’hospital moltes no les tenen, i aixi comenca una llarga nit cercant farmacies (en la seva majoria tancades) que tampoc tenen el tractament…

Pens que la serie no duraria gaire. Sobretot si el metge ”fa de House”, i a damunt, normalment encara que es trobi la causa de la malaltia, al final de l’episodi el pacient s’acabi morint.

Segons en Zygmunt Baumann, el que ens fa diferents es la capacitat de llibertat de moviment que tenim. Nosaltres, els blancs, podem anar alla on volguem, un tret d’identitat postmodern. Ells, els negres, no. Pero si a damunt hi afegim que els refregam per la cara tot aquest “voler i no poder”, les consequencies, com a minim em preocupen.

Això sí, pareix haver-hi una relació d’algun tipus amb el tema de voler, poder, tenir, i la corrupció de la persona, la pèrdua de la dignitat personal. Pareix que que no tenir res, ens fa ser millors persones. Pareix que el consumisme, ens decanta de la realitat de la necessitat i dels sentiments, que no es poden comprar amb diners. El preu que pagam per viure al primer món és massa alt. El nostre futur està hipotecat amb un contracte similar al d’en Faust amb el diable, signat amb sang, però no la nostra, sinó la dels altres.

Record quan vaig escriure sobre les fronteres i deia que prest ja no hi seran. Les interiors sovint són les més difícils de trobar. La meva, pareix que cada dia és més lluny, que em costa més arribar-hi. Però no puc perdre mai el referent, perquè també el tenc sempre amb mi.


Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: