la nit de Bahir Dar

Bahir Dar es una ciutat situada a la vorera del llac Tana, i encara que a molts de llocs havia llegit que no era gran cosa, a mi em va agradar molt. Sobretot perque estar a un bungalow a la vorera del llac, amb pelicans, pescadors, un passeig, i una terrassa on sopar o fer un suc a la fresca a jo em sedueixen aviat.

La nit a hora de sopar, es va moure vent, i amb la baixada del sol, va arribar la ja acostumada invasio de termites voladores. Es increible, pero se t’arriben a ficar als llocs mes inverosimils. Es vera que son desagradables, son bitxos, pero no piquen, i t’hi arribes a acostumar com a tantes altres coses.

Aquella nit, tenia una cita amb un treballador dels serveis socials, que m’havia de parlar d’un programa molt arriscat i agosarat d’apadrinament i patrocini d’un nin en particular. Les dificultats dels patrocinis dels estudis dels nins son moltes, ja que hi ha tota una colla de gent que es mou al voltant de totes aquestes situacions que no dubtaran en fer el que sigui per a aprofitar-se’n. El cas d’aquest nin era sense cap dubte una prioritat absoluta. La historia havia comencat ja feia mes d’un any, quan un senyor de Barcelona, un metge, va fer un viatge a Etiopia per a trobar el nin en questio, i mirar d’apadrinar-lo. El que va trobar, pero, va ser el nin i tot el seu entorn. El nin vivia a una habitacio, on tambe hi vivien unes setze dones mes, totes elles prostitutes, i que utilitzaven l’habitacio com a lloc de feina tambe. Pens que la situacio va ser potent, perque el metge, una vegada va veure allo, va agafar el nin i el va dur amb ell a l’hotel, fins que els serveis socials li trobassin un lloc adient per al nin.

Aquesta es una historia real, i com aquesta n’hi ha moltes. La questio es que un s’ha de plantejar la situacio com el que es, i no posar-se a analitzar les competencies legals, etc. El nin necessitava una mesura desesperada, i la necessitava ja, i el senyor de Barcelona va estar a l’alcada de les circumstancies, i va posar la seguretat del nin per davant de tota la resta, fins i tot d’ell mateix. El nin no podia seguir alla, treballant, sent utilitzat dins aquella habitacio, vivint una vida que no li corresponia. No vos equivoqueu, molts vivim moments a les nostres vides que no hauria de viure ningu, i els hem de passar igualment, pero ho fas perque no hi ha mes remei. La cosa canvia quan ho pots evitar, quan pots marcar la diferencia, encara que nomes sigui en un cas, encara que sigui a una gota dins la mar. Es igual, aquest cas, s’ha pogut solucionar, i aixo dona esperanca, i l’esperanca no te preu perque implica una injeccio de moral, i de motivacio que te fa creure que tot es possible… encara que no ho sigui. Pero s’ha d’intentar.

La nit va acabar amb una tempesta electrica i una pluja de dimensions bibliques que van fer que les termites se’n anassin, mentre nosaltres sopavem davall la porxada de la terrassa. Vaig veure el nin molt be, integrat dins una familia que es fa carrec de les seves necessitats, i amb un guardia dels serveis socials de total confianca. Despres, la tempesta va incrementar la seva violencia i nosaltres varem haver de partir cap al bungalow. Va fogir el llum. Llamps i trons. Una hora mes tard, algu amb una llanterna tocava a la nostra porta. Ens venien a cobrar el sopar, ja que haviem partit sense pagar!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: