memories d’africa

Ara mateix, encara em despert i no se ben be on som, si al nostre hotel d’Addis o a ca els meus sogres Aixo si, la nova incorporacio a la familia, un tercer negre, ara de casi 8 setmanes i que nomes plora quan ha de pixar i cagar i ja comenca a lladrar, em torna ben aviat a la realitat.

Estava fent una mica de balanc final i de tot el que he vist o m’ha passat aquest mes de juliol, i si amb el dolent o el pitjor del mes ho tenc molt clar, i no te cabuda en aquest blog, amb el millor, el mes positiu es mes dificil degut a la fortissima competencia. Els candidats serien:

Addis: com sempre demoledora, gris, postmoderna

Lalibela: eterna, aturada en el temps i envoltada pel misticisme

Na Immaculada i na Kumnega

La sortida a Babile

Harar: activitat frenetica i pont a l’Asia

Bishangari, al llac Langano: un paradis

Per a jo, possiblement per tota la anticipacio, feia tres anys que hi volia anar, i pel fet de com hi vam arribar, amb transport public i sortides molt mes aventureres, sense cap dubte el mes espectacular ha de ser Harar. Crec que es un lloc on no m’importaria quedar-m’hi una temporada indefinida.

Aixi i tot, els viatges es fan memorables arrel d’experiencies com la de na Imaculada i na Kumnega a Lalibela. I per molts altres motius, clar, tot el que fou veure en Tofol i na Bel a cavall per Africa, n’Albert, negant-se a dormir-se al cotxe de cami a Langano, amb l’excusa de no voler perdrer-se res mentre obligava la seva camera a fer hores extres, o na Kaja, com sempre fent relacions amb tothom per alla on anava, i especialment armant un xou com no vos podeu imaginar a Harar, quan es va col.locar un bol enorme que acabavem de comprar al mercat arab damunt el cap, a la manera de les dones Oromo, i que va provocar que fos saludada per tota la ciutat per totes les Oromo que ens trobavem, amb crits de cel.lebracio fets amb la gargamella com si es tractas d’unes noces o una festa. Tot un espectacle.

Tampoc voldria oblidar-me de Bahir Dar, i el seu hotel al costat del llac Tana, on en Tofol i jo varem intentar llogar una tankwa, barca de papir, i no ens vam atrevir finalment, de manera que em queda pendent, o vam visitar un oculista, ja que ell tenia un ull una mica tocat. La nit a Bahir Dar, fou espectacular, plena de termites voladores, i una enorme tempesta electrica. Pero aixo, ja sera una altra historia…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: