Etiopia/Utopia: llibertat o principi d’aproximacio

Llegia fa temps a un llibre d’en Zigmunt Baumann, que el que ens identifica com a essers lliures a la vida moderna es la llibertat de moviment. Allo de poder escollir a on anirem o voldriem anar. Per cada vegada que venc d’Africa em trob el mateix problema: si que puc anar alla on vull, pero de quina manera. En les darreres 24 hores haure passat per uns 4 aeroports, innumerables controls de seguretat, identificacions de passaport, registres d’equipatge. No se quantes vegades m’he hagut de treure les sabates degut a alguna peca de metall dins la sola que fa que pitin les maquines.

Me sent com si fos un animal de laboratori, explorat i inspeccionat en secret per essers superiors molt cruels. Tothom en filera per aqui. I ara per alla. I ara toca esperar. Esperar molt. Els aeroports pareixen formiguers, o pitjor, escorxadors. Tot es per la nostra proteccio, per la nostra seguretat. Ens han fet presoners dels nostre propi sistema.

Africa no es aixi, nomes quan en vols sortir o entrar. Aixo ja fa pensar molt, i res de bo. Els poders factics nomes es fan carrec de mantenir allo lluny, control.lat, fora de perill. El que no tenc clar sobre en Baumann es si ell ja pensava que aquest ordre mundial establert, es limitaria al transport de persones nomes, o s’extendria a la nostra manera de viure tambe, al dia a dia. Sortim de casa a totes cada dia, i entram en una voragine d’horaris, presses, cues de cotxes, activitats de tot tipus, per a acabar fent, en el meu cas una activitat sana com es l’esport, basquet, a les 23 hores de la nit… Basquet tant tard no pot ser bo!

Africa no es aixi. Alla els horaris s’han de respectar, pero d’una altra manera. No estan per damunt de nosaltres, les persones. La jerarquia establerta implica que l’ordre de prioritats passa per escollir nosaltres el que es prioritari. Aquest es un tema molt dificil, i mes per al gran i poderos home blanc, que tot s’ho pot permetre i tot ho pot pagar. Sempre que som a Etiopia tenc molta pressa, perque tenc poc temps i molta feina. I sempre m’he d’aplicar a jo mateix aquell principi de “res sortira exactament com vull, pero tot s’acabara fent”. Es que que jo anomeno principi d’aproximacio. El mon esta ple de circumstancies que afectaran el nostre dia a dia, i son inevitables, de manera que es millor conviure amb elles, jugar-hi, ser creatiu i veure que en treim.

Durant una feina a Wollo, varem trigar tres dies a poder mantenir una conversa informativa amb el nostre enllac a la zona, i finalment aquesta es produi dins un cotxe, i no al voltant d’una taula o a una oficina. Pero tot es va aclarir, i solucionar. Jo, home de poca fe, ja creia que no arreglariem res. Encara estic lluitant amb els meus prejudicis d’home blanc.

L’estrategia del nou ordre mundial es tan perfecte, pero, que s’ha encarregat de fer creure a tota l’Africa que les pertenences materials i l’estil de vida occidental son la solucio a tots els problemes i el cami cap a la felicitat. Estan enganats per la televisio que nomes mostra imatges de poder, ostentacio, riquesa i tot el que els espera a Occident. Tot mentida. I mai mostra res de tot el que suposa pagar aquest preu per viure. Ells son presoners de la playstation, mes perillosa encara que la televiso ja que ens permet viure utopies i no nomes veurer-les, del mon del futbol que fa tant de mal i que els omple el cap de fantasies absurdes, dels diners. Estan perduts.

Si la llibertat es el que em fara felic, no trobare mai la felicitat a Occident. Seguesc amb aquella imatge de nins que creixen a un entorn pobre, de malaltia i fam, pero lliures. Si, lliures. I la balanca, quan la veus i coneixes com jo, no esta equilibrada. La llibertat pesa molt. A alguna banda hi ha d’haver l’equilibri perfecte. Escapar de la rutina i la preso dels horaris, tocar la llibertat un pic a l’any, m’ha infectat, i ara ja no tenc cura. Em diuen fins i tot que per aixo no hi ha vacunes, i que estic condemnat… a ser lliure.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: