la joia del nil (blau)

La joia del Nil es na Kaja. L´haurieu d´haver vista en accio aquest darrer mes. Mai haviem tengut tanta feina i activitat concentrada en un periode de temps aixi. La veritat es que hi havia moltissims de nins, i moltes coses per a fer. I a mes a mes, com ja es habitual, les coses no han anat exactament com havien dánar (coses dén Murphy), pero els objectius s´han assolit i tot s´ha dut a terme de manera exitosa.

I si ha estat aixi, ha estat tot gracies a la dedicacio i perseverancia de na Kaja, que mai abandona, i que ha entes perfectament la dinamica de no deixar res, ni a ningu, enrera. Sempre ha sabut mirar endavant i veure el costat positiu, i quan no n´hi ha hagut, ha aplicat la seva creativitat a cercar solucions bones i rapides. Millor, impossible.

Creieu-me quan vos dic que les coses es poden complicar treballant a Etiopia, i que de vegades pareix que les coses mes senzilles es tornen impossibles. No ha estat aixi amb na Kaja. S´ha sabut moure molt be en tots els entorns de treball, sap tractar la gent dálla dins els seus parametres culturals (importantissim) i cuida molt les relacions amb tothom implicat en qualsevol projecte.

No vull que aixo soni com que em sorpren la seva actuacio o el seu talent, de cap manera, tot el contrari. Es simplement, que es mereix que li posi tot el que ja li he dit en persona per escrit, per a que ho pugui llegir tothom tambe, i donar-li aixi el credit que es mereix i que li correspon justament: Kaja, ets la millor, un punyetero crack! L’any que ve, MES!!!

gracies per tot, pel teu suport, pel sacrificis fets, per estar amb jo sempre, i per la teva complicitat, t’estim…

zizou

Anuncis

2 Respostes to “la joia del nil (blau)”

  1. Albert Says:

    No seré jo qui discuteixi que la joia del Nil és na Kaja. Els que em coneixeu sabeu que en tenc força debilitat per ella. Això de dur a casar a algú uneix molt. L’he vist amb acció i realment és impresionat la seva manera de desfer-se’n per Etiòpia. Voldria contar-ne una petita mostra.

    Erem a dins una barca al Llac Tana, anàvem a veure les fons del Nil, precisament. Amb noltros, a més de la pesada de na Yesterday, hi venia en Dani que ens feia de guia, crec recordar que aquest era el seu nom, de totes maneres és irrellevant. El dia anterior ja ens havia mostrat les catarates. En un moment en que ell i jo parlàvem, em va demanar per la rossa. Em va demanar si vivia a Etiòpia. Li vaig contestar que no i, li vaig demanar per què em feia aquesta pregunta. La seva resposta va ser clara: perquè sap perfectament com tractar a la gent del meu país, i això ne s’aprèn en dos dies. Aleshores li vaig contar un poc les seves aventures i inquietuts: que havíen adoptat dos nins etíops, que veníen a passar un mes de les seves vacances per Etiòpia, que cercaven doblers per tal que els nins de Kombolcha tinguessin material escolar, que es rompien les banyes pels nins de la casa cuna, que volien trobar els arrels dels seus fills, ….. I a més a més havíen tingut temps per organitzar el viatge de la seva vida als seus amics.

    Estic parlant de na Kaja, però ho faig parlant en plural. En Llorenç parla de la joia del Nil. Però ell què és?. A mi no se m’acaben les paraules per descriure tot el que ens ha organitzat (el seu futur és d’agent de viatges) i tot el que li hem vist fer: cercar metges pels nins malalts, discutir amb venedors per tenir cortines i bancs per la casa cuna als millors preus, sacrificar un dia al paradís (Bishangari) per passar més temps a la casa cuna i resoldre alguna cosa més abans de partir,…. I a damunt escriu un blog, que ja voldrien escriure molts que en vieun d’això de posar lletres !!!.

    Anar a Etiòpia li carrega les piles de manera espectacular. Em recordava el Llorenç ple d’ilusions que vaig conèixer a Londres, o a aquell que em contava que havia conegut a una txeca que seria la dòna de la seva vida. I realment no anava equivocat perquè estan fets l’un per l’altre. Navegant pel Nil semblaven en Charlie (Bogart) i na Rose (Hepburn) protagonistes de “La Reina d’Africa” . En Tòfol, na Bel, na Immaculada i jo mateix en tenìem prou amb els papers de secundaris.

    Voldria deixar escrit aquí el que ja els vàrem dir personalment:
    Mil gràcies als habeshas Llorenç i Kaja, per haver fet possible el viatge de la nostra vida. Crec que parlo en nom dels quatre farangis als que passejaren:
    en Tòfol, na Bel, na Immaculada i n’Albert

    Permeteu-me acabar canviant un poc alguna paraula del diàleg final d’una altra pel·lícula den Bogart, però aquest viatge “ha estat la confirmació d’un gran amistat”.

    Gràcies amics,

    Albert

  2. admin Says:

    Albert, ets el meu germa d’una altra mare… i l’unic que tenc.
    llorenc

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: