lalibela

Lalibela es una passada en tots els sentits, i com no es d’extranyar, enguany ens ha tornat a captivar. L’espiritualitat que respires, la tranquilitat, tot aquell ambient, mesclat amb l’arquitectura, l’etnicitat del lloc, i la gent en general, fan que l’experiencia sigui un punt algid de qualsevol viatge que pugui fer cap persona. Em costa molt creure que tant harar com lalibela deixarien algu indiferent, i mes encara que no agradassin. Esglesies entre arquitectura i escultura, cases tradicionals tretes dels llibres del senyor dels anells, i tot a Africa. Increible.

Ala tothom ens saluda i ens demanen si som espanyols, i nosaltres hem decidit enlloc de dir hola, saludarem amb un ”wep”. La iniciativa per ara ha creat situacions interessants ja que la majoria no ho havia sentit mai.

Hem fet una foto a en Wesley Snipes, ja me creureu en poder penjar fotos a la rep txeca. El tio s’ha retirat del cine i s’ha fet capella a lalibela. Ara ho veureu.

Na Immaculada, ens ha obert el seu cor i el seu secret mes amagat, pero, no tenc autoritzacio per a publicar-lo…

Apart d’aixo ahir, va provar el tej, la beguda tradicional de lalibela, i li va agradar molt. Per cert, vam sopar a un restarurant bastant apartat de la resta, i a damunt just abans de sopar va fugir el llum, aixi que ens van dur espelmes i tot va ser molt romantic. JO, sobretot, tot sol!

La nit d’abans, vam sopar al Blue nile, un restaurnat que mante una dotsena d’orfes del poble amb els beneficis. Apart de ser molt bo, el mes interessant es que no pareix un restaruant, sino ca seva de qualcu. A damunt, el propietari, li demanaves el plat que volies i el tio desapareixia. Va trigar una hoira a tornar, i aixo si, tot bonissim.

Durant la visita de les esglesies, va ploure un poquet, i els tunels es van inundar, en consequencia, na Immaculada conta que aquesta ha estat la seva primera experiencia fent torrents (excurssio). De fet, durant una de les plogudes vam haver d;aturar, i esperar a que passas. Mentre na Bel i jo seiem fora de la cova-esglesia, i contemplavem el mon i la pluja, dintre en Tofol i companyia, seien amb el frare de torn. Aquest, de cop, es va posar a ballar i cantar, i vengue riure, i mostrar i fer fotos… Be, un autentic xou!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: