(Harar3) ”comingiswater”, hienes, camells, i altres animals blancs…

Crec que ja vaig comentar que harar tenia problemes de suministre d’aigua, de manera que nomes hi ha aigua corrent de 6 a 8 del demati, i de les 6 a les 10 de la nit. El tema es que a l’hotel, donat que a africa la puntualitat respon a altres parametres, i fins i tot m’atreviria a dir que es un concepte radicalment diferent, quan l’aigua comenca a correr, una de les treballadores de neteja, es passeja i toca a les portes de les habitacions i et diu: ”water is coming”. De aixo a ”comingiswater”, nomes hi ha en Tofol. Resulta que la nina es guapa, i simpatica tambe, i quan va tocar a la seva porta, ell va obrir en calcons blacs, igual pensant que era un de nosaltres, no ho se, i se la va trobar, i ara, des d’aquell moment, tenim na ”Comingiswater”.

La primera nit que vam ser a Harar, varem anar a alimentar les hienes. Son uns animals impressionants. Son molt grans, les famelles especialment, que son les que controlen la manada. La reina, na Tika, era la mes gran de totes. En Dereje, l’home hiena, un dels pocs que hi ha, 2 o 3 realment, va comencar a cridar: ”Nabuta (accent damunt la A) Hal.lo!” repetidament, cridant a un dels mascles de la manada, que no va arribar a venir. L’home hiena coneix i crida a tots els animals pel seu nom. Immediatament vam comencar a alimentar les hienes. Primer jo, ell et posa la carn damunt un bastonet, i la hiena l’agafa, encara que ell ho pot fer perfectament amb les mans. Despres va passar na Kaja, n’Albert, tothom. Despres, en Dereje, va comencar a posar-se el basto a la boca i alimentar-les amb la boca, i aixo mateix vam fer nosaltres! La hiena es una animal timid, i no li agrada que la toquin, ni en pla caricia. Tampoc hi veu molt be, i de dia dorm, i ve a les 7 de la tarda cada dia puntualment (mentalitat occidental) a cercar el seu menjar. Quan acaba el xou, ja de part de tard, passat la mitja nit, es facil veurer-les passejar per Harar (han entrat per les portes expressament fetes per a elles de la murada), cercant tot el que han deixat les cabres de dia, restes del mercat, i sobretot, de l’escorxador.

Ahir vam llogar un minibus i varem anar a babile, a veure el vall de les meravelles (zona volcanica rocosa) i la seva famosa pedra Dakata, i de passada torres de termites de mes de 2 metres i mig, i si podiem, el sanctuari d’elefants. Finalment, vam oblidar el tema Dumbo, per complicat, i ens vam centrar en una excurssio a la pedra en questio, on vam veure ”marmotas” (ara no se com es diuen en catala) , i jo personalment, no se que mes vaig veure, si dues hienes petites, o dues monees. Va ser molt rapid, i no ho vaig poder definir. L’excurssio va ser una passada, i vam disfrutar molt de la pujada i les fotos a la roca i la fauna de la zona. Per cert, que mentrestant, per alla baix hi havia un nin que ens feia demostracions de l’esport nacional de l’area: llancament de fulla de figuera de moro amb basto! Espectacular, increible, i res comparat amb quan na Kaja ho va intentar i casi tenim un disgust…

De tornada, ens havien recomanat un ”camel market” a Babile, de manera que hi varem anar. Impressionant! No nomes era de camells, era un mercat d’animals de ramat, vaques, cabres, camells, etc, pero sense cap dubte, l’animal mes interessant del mercat erem nosaltres! Tothom ens mirava, i hi havia moltissima gent, animals cagant, pixant, un tio amb un megafon cridant i anunciant no se que, igual que hi havia blancs per alla, un munte de gent apinyada i ajupida davall unes tendes d’un metre d’alcada que prenien cafe de la manera mes incomoda qeu he vist mai, i be, un autentic espectacle…

Despres d’aquest mercat, es possible que no en trobem cap altre de tan impressionant. No se, si pens amb aquest mercat, pero fa mil anys, pens que no ha canviat gaire. Igual el megafon…

Ahir a la tarda, jo estava obssessionat en comprar-me un pijama harare. Tot perque el nostre conductor de l’ong, en duia un de posat a l’hotel de Kombolcha. A damunt, en Roman, l’arquitecte de l’orfenat d’Afne, ens havia contat que havia comprat tela i que algu li havia fet una camisa. Aixi que ahir, despres de mirar per tots dos mercats crisita i musulma de la ciutat, vam decidir acceptar l’oferta d’un sastre que venia i cosia tela de fer-nos els pijames, tres en una hora i mitja. Objectiu assolit, i son una passada!

Ah, el menjar, normalment berenam els dematins a la terraca superior del nostre hotel, el Belayneh. De veres, aquesta terraca no te preu. Despres, dinam a l’hotel mateix, i els sopars, els hem fet al Hiru restaurant, molt xulo, molt fashion, molt, molt be de preu tambe, i molt bo. Ells, tots una mica mes occidentals amb el menjar, jo, seguesc enganxat a la injera, i especialment al quejo (kay) wot, salsa de carn vermella, i al tibs, daus de carn de me amb xili. Normalment, intent fer una menjada d’injera al dia com a minim.

Nomes ens queden unes hores a Harar, ja que a migdia partirem cap a Dire Dawa, ara en cotxe llogat i no transport public. Si mai veniu a Etiopia, no deixeu de banda Harar. He vist pocs llocs que transmetin un ambient mes magic i mistic, i una activitat tan frenetica a qualsevol hora (herencia de la seva historia com a ciutat pont entre l’Africa i orient). La ciutat vella es una joia, magnifica, bruta, indo-arab, plena de secrets, de racons per a descobrir, i de tot tipus de sorpreses, fins i tot una pista de basquet amb una tortuga. Que mes es pot demanar?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: