Harar(1): un taxi, un minibus, una pista de basquet, i una tortuga… Per ara…

Si el viatge a Harar prometia molt, el que ha passat ja nomes el primer dia, ha superat totes les expectatives.
Ens hem aixecat ben d’hora perque el vol partia a les 8 am i despres de 45 minuts de rialles
hem arribat a l’aeroport de Dire Dawa, la ciutat amb aeroport mes propera a Harar.
Alla hem agafat un taxi, previa negociacio de preu, 40 birr per cotxe, que ens ha portat a l’estacio de busos, on haviem d’agafar el minibus que ens duria a harar.
Hem demanat al conductor del taxi el preu del minibus pels 50 km aprox que ens separaven de harar, 11 birr a preu habesha, i aixo hem negociat al nostre minibus, que finalment ha consentit
amb el preu, i amb el bus petat, na Immaculada, na Bel, Na kaja i n’Albert, asseguts practicvament al maleter, hem partit!

Ah! previament, al taxi de l’aeroport a l’estacio, el conductor del taxi en el que anaven en Tofol, na Bel i na Kaja, ha hagut de fer un pont al cotxe per a arrencar-lo, i a damunt a una curva s’ha obert la porta i casi hem perdut a na bel
que diuen pareixia una especialista de pel.lis d’accio! Tranquils, estic exagerant una mica. Nomes una mica, pero…
El cami amb el minibus ha estat tranquil, hem fet aturades d’avituallament, aturades tecniques per un accident d’un cotxe davant nostre, una constant als meus viatges en cotxe per aquestes terres, i finalment hem arribat a Harar,
aixo si, amb la vista d’una hiena morta a uns kilomentres de l’arribada.
L’hotel Belayneh, esta molt aprop de l’aturada de busos, i com que no el veiem, hem demanat intruccions a una tenda de discos.

Estava davora. hem arribat, ens han mostrat les habitacions, i despres d’explicar-nos els horaris de disponibilitat d’aigua, la ciutat te grans problemes amb el suministre d’aigua, ens hem decidit a pujar
a la terraca superior, solarium, i dinara alla dalt. Ha estat fantastic! La vista del mercat cristia, el musulma es a la part antiga dins la murada i no funciona els diumenges, el menjar, els voltors, la musica d’ambient, el trui del mercat, una brega al carrer! Ha una experiencia global brutal! Francament, si veniu mai, no us podeu perdre una cervesa a la terrassa de l’hotel…

Despres de pair una mica el menjar, en Tofol i jo seguim amb el menjar local, hem aparaulat un guia, en Sasha, un jove alt i molt agut que ens havia de mostrar la ciutat vella, la mitica Jugal…

A les dues, hem partit, i hem entrat per una de les portes principals de la ciutat, la de mes aprop de l’hotel, la porta de Harar. Aquesta ciutat, ha estat durant molts d’anys un estat independent, i acaba de celebrar el seu mil aniversari amb una gran festa. Fins no fa tant, uns cent vint anys, cap blanc havia entrat per les seves portes, i uns anys mes enrera encara, ningu l’havia localitzat encara. O sigui, estam parlant de tota una joia… Despres, un poeta frances, en Rimbaud (hem visitat la seva casa museu, una xulada, on just davora i nomes visible per la finestra del tercer pis, hi havia una pista de basquet i una tortuga enorme amb la que jugava un nin), s’hi va mudar i hi va viure uns 10 o 11 anys, viatjant d’aqui alla, i traficant amb armes, medicines, i altres productes. La ciutat tenia ja tradicio de ser la porta d’Asia, i especialment de la India, i realment es facil veure les seves influencies en la roba de les dones, arquitectura, etc. Es la 4a ciutat santa del mon, darrera meca, medina, i jerussalem, i sobretot, molt sobretot, les nits, la ciutat es invaida per hienes salvatges que venen a cercar restes de carn a les carnisseries locals.

Be, la visita ha estat espectacular, aixo si, es diumenge i casi tot estava tancat, pero dema, ja hi tornarem. Ens segueixen molts de nins demanant diners, i aixo hem recorda que som a Etiopia, perque si no, em pareixeria que som a un altre pais.

Avui vespre ens toca alimentar les hienes, pero d’aixo ja en parlare a un altre post. Ah, un detall interessant, a la ciutat hi viu un dibuixant catala que parla perfectament amharic, un tal carles marine, que tothom coneix i que crec es guanya la vida fent de guia o coses aixi. Segons n’Albert, el meu futur va per aqui. Ja sabeu, igual un dia a afers exteriors, en miki moto em fa una visita… a Harar!

Anuncis

6 Respostes to “Harar(1): un taxi, un minibus, una pista de basquet, i una tortuga… Per ara…”

  1. Agnès Says:

    M’encanta s’idea que siguis el nou Miki moto, ara Miquel Calçada, ja que ets més divertit i agoserat que ell!! I a més duus un tatuatge etiop brutal!! Això te fa més interessant com a reporter… te dona un aire Van Dame molt impactant!!!ja ja ja !!!
    Estic contenta de saber que hi ha gent que condueix pitjor que ma mare i ara ha viscut en pròpies carns l’experiencia d’anar en un cotxe conduït per un temerari!Encara que a mi anant amb ella no se m’ha obert mai sa porta si que he patit un poc…. ja ja ja !!
    M’ha emocionat molt rebre sa cridada de mon pare (me sap greu ara també m’emociono…) i saber que vos està agradant tant aquest viatge (un moment, he anat a cercar un mocador…), sabia que seria una experiència molt positiva i impactant!!No podem evitar tenir un poc d’enveja!!
    Esper que disfruteu com fins ara de’s menjar i que sobretot estigueu bé de salut!! Només em preocupa una cosa: ara que sou a aquesta ciutat santa molt alerta amb aquells que volien apostatar!!Que aixequi la mà qui se senti al·ludit!!
    I també deman a na Kaja, n’Imaculada, n’Albert i ma mare que facin una rebel·lió en contra de’n Llorenç i mon pare que sembla que se volen aprofitar de sa vostra condició de persones de petit-tamany per a ficar-vos dins es malater de’s bus!!!On s’ha vist mai???Per favor rebel·lió!!També s’han de sentir alguna vegada Oprimits, no?!ja ja ja!!

    Vos seguim estimant com sempre, ja ho sabeu

    Una abraçada aventurers!!!

    Toni i Agnès

  2. Violeta i Laura Says:

    Quina pasada tot, me feis una enveja impresionant. A na violeta li he fet una mica de por lo de ses hienes, pero quan li he explicat q tots estaveu super segurs li he fet molta graci.
    Ses dues vos desitjam que vos ho paseu molt be.

    Muaks

  3. admin Says:

    Toni i Agnes, que ens hem de veure per Etiopia l’any que ve, i acabar amb aquesta Opressio?!

  4. Agnès Says:

    Me pareix interessant… personalment hauré de fer una feinada per rompre “ses meves fronteres”… però m’agrada s’idea… lo desconegut és temptador!

  5. Joan Mariné Says:

    A qui pugui interessar. Soc el pare d’en Carles Mariné que viu a Harar. És pintor i dibuixant i també fa una mica de guia per aquells indrets. En Carles Està casat amb una noia Etiop, i viu a Etiopia des de fa anys. Si aneu a Harar tindrà molt de gust de rebre la vostra visita. Veient les fotografies que apareixen recordo la meva estada a aquella país.
    Els qui aneu, que tingueu una bona estada a Etiòpia.

  6. admin Says:

    Vam veure una exposició dels seus dibuixos quan érem allà, i fins i tot tenim un amic comú, un etíop que es diu Dani i ara treballa a Addis. Però anàvem molt justs de temps i no vam poder quedar amb en Carles, a qui m’agradari haver conegut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: