kombolcha…

Nomes fa un parell d’hores que hem tornat de Kombolcha, i ja toca fer la vista enrera i veure com ha anat tot. Per a comencar, dire que la part laboral del viatge ha estat molt profitosa: na Kaja i el seu projecte d’invertir en educacio, des del suport de l’APA i fent arribar material escolar a nins i nines de les escoles publiques de Kombolcha, esta sent tot un exit, tant de popularitat com d’organitzacio.

where's wally?

El viatge va comencar com es habitual amb el recorregut en cotxe, d’una durada de 6 o 7 hores aproximadament. Sortirem d’Addis a les 6.00, i amb molt poca llum, pero una ciutat ja ben desperta, partirem cap al nord de la ciutat, on els carnissers ja tenen obert i van penjant animals morts, ja sense pell i oberts de dalt a baix als ganxos de les seves paradetes.

Passat el gremi de la carn, ja sortirem de la ciutat. Feia fret i plovia una mica. Aquests vespres ha plogut molt. Tan aviat com s’acaba la capital, comencen altres poblacions mes petites i poc desenvolupades, normalment sense asfaltar tret del carrer principal (la carretera) i plens de fang per culpa de les pluges en aquesta epoca de l’any.

Despres ja venen els camps de cultiu i plens de ramats, amb ases, vaques, ovelles, cabres, etc, i els seus pastors, habitualment embolicats amb una tela blava o verda, que duen davall la tambe habitual gorra, i vestits amb pantalons llargs o curts.

La darrera parada abans de les muntanyes es Debre Birhan, ja a130 km d’Addis, i on solem berenar. El nostre conductor, n’Eyob, ens ha duit a un lloc molt xulo, l’hotel Eva, on es menja i esta molt be.

Una vegada hem acabat, hem partit cap a les muntanyes, on els pastors sempre esperen la passada d’algun turista per a vendre algun capell fet amb pel de cabra.

pastors

Despres dels pastors i el tanc militar abandonat, pero un poc abans del tunel construit per en Mussolini, i que encara duu el seu nom, ens trobam una sorpresa: a ma dreta, un grup de cinc o sis gelada baboons, inconfundibles amb el seu pit vermell. Hem aturat el cotxe i els hem filmat i fet fotos fins que han desaparegut.

gelada baboon

Despres del tunel, hem topat amb molts d’accidents, apart d’ocells preciosos, voltors i marabus carronyaires. Una vegada passat el tunel, tot es diferent, molta mes mescla etnica, pobles oromo, la ciutat/granja/preso, i sol. Cap el final, i ja amb el paisatge molt canviat, caravanes de camells enlloc de ramats d’ovelles, el llac/reserva d’aigua, ara inundat per les pluges i que obliga a uns pastors a abandonar les seves cases i mudar-se a la vorera de la carretera i contemplar com les seves xoces van desapareixent dins l’aigua.

Finalment, despres del salt d’aigua, s’acaba l’asfalt, i seguim per una pista uns 20 minuts, per a arribar a Kombolcha, i al nostre ja molt conegut hotel, el Tekle, amb el seu precios jardi de papaies i mangos, i les seves dues tortugues.

Com ja he dit, la feina, molt be, o sigui que anem a parlar de les noces. Casar-se en epoca de pluges es un risc, pero ha sortit be, i la unica nit que no ha plogut ha estat la del casament. La resta, ha plogut tant que tot el cami de tornada cap a Addis hem vist com les inundacions havien fet tot tipus de destrosses.

Un casament etiop, o aquest, s’ha fet a casa de la parella, que ja vivien plegats, i en pecat! Be, aixo esper… Ido, han tapat l’entrada i corral de la casa, amb unes lones de plastic, i en un espai no superior a la part que te terraca del jardi de ca meva, han col.locat unes cadires, taules amb menjar a l’estil self service, i acomodat 200 persones. Mentre passavem i ens seiem en primera fila, davant una mena d’escenari on hi havia un sofa i unes butaques, amb una taula petita davant.

Erem uns convidats d’honor, i evidentment els unics blancs de la festa! Despres ha fet una entrada triomfal la parella del dia, seguida per una colla d’amigots que els envoltaven cantant i ballant a un ritme frenetic, un cantic estil tribal, repetitiu, i que nomes ha acabat quan s’han assegut.

La parella ha donat el tret de sortida pel sopar, i tots hem anat passant per la taula del menjar, nosaltres per la cristiana, i els musulmans per la seva. Si, hem escollit la cristiana, per a no ofendre els musulmans. Als cristians, tot els es igual… El menjar ha estat bonissim com era d’esperar, amb injera a rompre amb salsa de carn vermella (kay wot) la meva favorita, i cervesa de sant jordi per a beure, o dal.la o tal.la, una cervesa o beguda dificil i molt exotica local.

Just ha acabat el sopar, que els amics, que son els que ho preparen tot, han comencat a ballar, al ritme del music i cantants contractats, i despres dels primers moments mes tranquils, ja m’han obligat a sortir a jo a ballar. Que li hem de fer, si volen que un calb blanc es carregui tota una cultura musical i de dansa tradicional amb un parell de moviments… I aixi ha estat, perque el calb, mes conegut com la xocolata desfeta blanca palmesana, ja no ha tornat a seure practicament!

Be la meva dona, que si que balla molt be, realment ha quedat molt millor que jo. Aixo si, entre que cada vegada que volia una sant jordi’s, no hi havia obridors, i havia de demanar que me la obrissin amb les dents, i que ja anava com a absorbit per aquella locura de ritme i moviment continu, que he acabat fent un munt d’amics. Si, si, amigots d’aquests de gatera, aferrats pel coll, suats… be, un escandol. Mentrestant, na Kaja ballava i ballava, cada vegada millor, i tothom li deia habesha! habesha! que es tot el contrari que farangi (jo, o sigui, guiri).

En aquests moments va passar allo que sol passar a tota festa d’aquestes, i es que la tia bona de la festa, (quin nivell per cert, les etiopes son molt, molt guapes) es posa a ballar com una possessa, i vengue cul per aqui i cul per alla i rialles, i tots els tios que estavem bavant com a desgraciats! Be una passada!!!

La festa va passar el seu moment mes especial amb una interrupcio del ball per al intervanvi d’anells, i tornada a la festa. Tot molt informal, molt clar, molt be, joder, fora tantes formalitats, aixo es molt mes divertit. Si em torn a casar amb na Kaja, que per que no, sera a Kombolcha i estau tots convidats.

Ja, quan jo pensava que eren les 2 de la dematinada (tot havia comencat a les 5 de la tarda), vam decidir partir cap a cases, que a les 7 haviem de ser al cotxe i de cami cap a Addis, aixi que uns amics ens van acompanyar a l’hotel, on no podiem dormir cap dels dos de tanta alegria i ballar.

Be, que mes puc dir, nomes donar les gracies a totes dues families del casament per tractar-nos com sempre, millor impossible, i fer-nos sentir a ca nostra, mai estranys i sempre estimats. Mencio especial per a la mare de la novia, que em pareix una dona extraordinaria!

El cami de tornada, una repeticio del d’anada, pero a la inversa!

Anuncis

5 Respostes to “kombolcha…”

  1. immaculada Says:

    Llorenç, t’has superat! Dedica’t a això. Te publicarem un llibre de viatges.
    A la pròxima festa, encara que tot siguem blancs i avorrits, també ballaràs, t’ho promet.
    Fins divendres!!

  2. Gemma Says:

    “Xocolata desfeta blanca palmesana” i de que te quiexes, a na Kaja només li varen dir “habesha”, que sona bastant pitjor. Lo de les “Sant Jordi’s” va esser abans de lo de la tia bona, del bavar o de aferrarse i fer lluites suant … de fang?. Va venga ara quan torneu a ¿casa?, quedam i em feim una com aquesta, ja només falta el casament …

    Salut desde Palma,

    pd.- Nosoltres fem el que podem … i ja es molt

  3. Agnès Says:

    Hola viatgers!!
    Jo ja faig proves per quan ets meus pares estiguin en les vostres mans… quin perill!! Esper que vos ho passeu tan bé com fins ara!!

    Una abraçada a na Immaculada que pel que veig és la que més s’anima a escriure!!

    Una besada alaronera!!

  4. Jess Says:

    Bones a tots dos, increible el teu relat, semblà qué tots som alla, ummmmm¡¡¡¡ bé qué vagi tot d’allò més bé.

    Una aferrada molt forta de tota la meva familia.
    Salut

  5. Eti0pia, al cel amb diamants » Blog Archive » andrew heavens Says:

    […] All drivers – especially of Isuzus. (Més coneguts popularment com Alquaeda, i del que en teniu alguna foto (camió volcat) al meu post de Kombolcha.) […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: