manhunter…

No se si heu vist la pel.li manhunter, cacador d’homes, pero va d’un policia que ha d’investigar i agafar a un assassi en serie amb l’ajuda d’en Hannibal Lecter, i l’estress de tot el tema el deixa una mica tocat. Basicament quan comenca la pel.li li encarreguen la feina aquesta, i el treuen practicament d’un retir forcat davora una plaja amb la seva familia. En aquells moments, la seva dona li recorda que la darrera vegada no va acabar be, i ell li explica que no te eleccio. A l’escena seguent, ja el veim tot fet pols i estressat, ja que el tio ha reenganxat alla on ho va deixar la darrera vegada.

Ido aixi em sent jo. He tornat just al punt on ho havia deixat fa un any… Ja estic igual, sent el mateix, i me passa el mateix. Nomes arribar, els nins que ja coneixia de l’any passat m’han demanat si els hem trobat una familia, i avui ja al segon dia, gairebe tots ja em demanen que no men torni a ca meva, i que em quedi amb ells.

A damunt, ja tenc un parell de nins i nines, uns 50 i pico (la poblacio sencera de la casa), que adoptaria ara mateix amb els ulls tancats… Com ja he dit, tot igual. Fins i tot, la gent del carrer ja em torna a dir Zizou.

No se si deu ser perque enyor molt els meus fills, o que realment tot es fa molt gran aqui, molt exagerat, pero els sentiments sempre estan al limit. No hi ha possibilitat d’arribar i anar entrant poc a poc, de posar defenses. Jo, com a minim ja venc al 100%, i la veritat si no fos aixi, crec que no vendria. Aposta m’agrada tant. Em sent viu, mes viu que mai, com sempre que som aqui. i mes aprop de la mort, encara que sigui d’un altre…

jo amb llum!

Em quedare sempre amb la mateixa llico, d’aquests nins (sense importar-ne l’edat)d’aquest pais: les ganes de viure, la seva alegria de viure i estimar, tan autentica, tan sentida.

A la llista de coses per fer per enguany, em quedava afegir-ne una, la mes important: a veure si enguany aconseguesc perdrer-me i que ningu em trobi…

Be, Aquestes darreres linies al paragraf anterior eren el final del primer post, pero per algun motiu, es lentissim accedir al wordpress, de manera que ja que he entrat aqui per a modificar unes coses, afegire un segon post aqui mateix.

 

HOTEL RWANDA

Amb 4 dies que fa que som aqui, ja hem xocat amb la cultura local un grapat de vegades, des del metge que troba que una malnutricio brutal no necessita ingressar a l’hospital, fins a “no tenim habitacio, cerca un lloc per dormir que estam plens” ,quan ens havien confirmat l’habitacio feia dies i eren les tantes de la nit… El nostre hotel, que es diu Decent Pension, dobla com a puticlub els vespres, com casi tots els d’aqui, i costa 10 euros la nit. Esta a Rwanda, un carrer travessia de Bole.

La zona esta plena d’ambaixades interessants com ara la del Iemen, tan d’actualitat fa uns dies, la de Somalia, un pais sense govern clar, o la de Palestina. Jo sempre dic que vista la companyia, la casa cuna es un bon candidat per a l’ambaixada dels paisos catalans. Alla es facil veure nins amb l’uniforme del Barca..

Les primeres dues nits les vam passar a un altre hotel, l’Almaz, un poc mes car, 17’5 euros la nit, mes net, mes gran, mes centric encara que tambe a Bole, pero no tan aprop de la casa cuna. Aixi i tot, va ser agradable passejar per Meskel Square i veure l’equip nacional d’atletisme entrenant, i com divertidament, despres d’acabar i quan marxaven cap a casa i havien de travessar el formidable carrer de 14 carrils al semafor, tambe ho feien corrent.

Advertisements

Una resposta to “manhunter…”

  1. Assumpta Says:

    Bon dia Llorenç (i Kaja),

    Des de la calma de Mallorca i la tranquil·litat de la feina (a l’espera dels canvis polítics, o més ben dit, de l’entrada dels nous polítics), em connecto per veure si has escrit.

    Val a dir que veure el post m’ha fet il·lusió, llegir-lo em fa sentir a prop vostre, jo que no tinc el coratge suficient com per viatjar a Etiòpia. Llegir el que comentes també m’emociona, m’imagino allà, imagino els infants de la casa cuna i pens que també els voldria adoptar tots.

    …Kaja i Llorenç, bona feina i moltes gràcies. Seguiré viatjant virtualment a Etiòpia de la vostra mà.

    Petons ben forts,

    Assumpta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: