etiòpia, al cel amb diamants…

El viatge d’enguany comença demà, de manera que començaré a escriure avui vespre. No crec que el que m’espera sigui molt diferent d’altres anys, a nivell de feina. En canvi, la companyia, sense desmerèixer a altres acompanyants que aquest estiu no han pogut repetir i que enyoraré sincerament (germaneta, hauries d’haver vengut!), serà la millor possible. Viatjar amb na Kaja, serà recordar i tornar a viure els dies del viatge d’adopció. Ens esperen experiències molts diferents, però per poc que pugui, visitaré el lloc on començà la història dels meus fills. Veuré els llocs que ells coneixien abans de viure amb nosaltres, i supòs que els imaginaré corrent o jugant per tots aquests llocs, que ara només existeixen a la memòria de n’Efrem, i a les històries que jo sol contar-li a n’Alemu a hora de dormir.

A finals de juliol, ens acompanyaran na Immaculada i n’Albert, i na Bel i en Tòfol. Ja he dit que la companyia seria la millor possible… Seran dies molt agradables i plens d’emocions, n’estic segur.

Les hores prèvies a la partida sempre són iguals, comprovar que no oblidam res, darreres vacunes, assegurar-se de que tot està organitzat, instruccions finals demà a Barcelona… El vol és molt maco, anirem seguint el recorregut que fa el Nil de nord a sud. Això sí, és molt llarg, ja que des de Barcelona anirem a Frankfurt, i d’allà a Khartoum i finalment Addis. Arribaré a la casa cuna el dimecres a les 22.00 hores aproximadament, després de recollir l’equipatge i pagar uns 20€ de tasa pel visat.

Sense dir adéu, aquí teniu una llisteta que he anant pensant aquests dies. El pròxim post, ja serà des d’Etiòpia possiblement.

Coses que hauria de fer:

  • visitar el senyor de la botiga, al que fa dos anys que intent comprar-li una palangana i gerra de metall fet pols, i que ell insisteix en que es tracta d’una relíquia d’església molt valuosa. Li hauria de comprar, perquè això ja sembla el fitxatge de n’Henry pel Barça. Però si la compr, després ja no em quedarà la il·lusió de visitar la botiga. Ara que, clar, igual algú ja li ha comprat… A més a més, em vol convidar a prendre un cafè, no es creu que som alèrgic i s’ofèn pensant que és una estratègia agressiva de comprador experimentat que vol regatejar més encara. Simplement no m’agrada el cafè…
  • intentar no voler adoptar tots els nins i nines que coneixeré aquest estiu, a més a més dels de l’any passat…
  • seguir la fantàstica estadística de no agafar cap paràsit ni diarrees, i seguir menjant de tot el que em donin…
  • arribar a Txèquia la primera setmana d’agost, i no acabar ingressat a l’hospital com l’any passat, amb salmonela.
  • superar els dies després de la tornada d’Etiòpia i el conseqüent baixada de moral.
  • veure un hipopòtam, i a ser possible aconseguir que na Kaja s’hi faci una foto amb cara de pànic!
  • navegar pel Nil o el llac Tana en una embarcació de papir (aquí no importa veure cap hipopòtam ni cocodril, clar).
  • etc

 

 

Advertisements

4 Respostes to “etiòpia, al cel amb diamants…”

  1. Toni Roig Says:

    Bon viatge 😀

  2. sa nena Says:

    ja ho se ja… quina enveja, tu no te preocupis que ja he començat a estalviar per l’any qui ve que m’hi veuran per Etiopia!!!! i ja li pots anar a dir a totes ses moeetes que se preparin per que no sortiré del pais sense una foto d’una d’elles. jajajj

    una besada a tots dos, guadiu molt d’aquest viatge que no podia ser més perfecte: voltros junts, al pais que te té robat el cor i amb la visita dels teus amics més fidels. lo que riureu i sentireu no ho han vist encara a Etiòpia!!!! jajajaja

    una besada a ses meves nines conjos i ses cuidadores conjos i si aconsegueixes que en lule es llevi el plat de taula te convid a una hamburguesa amb tots els extres en tornar a mallorca!!!!

    sa nena

  3. immaculada Says:

    Ja sou a Etiòpia? A noltros encara ens falten dues setmanes i me’n mor de ganes, encara que sé que aquí deixam el que més estimam. Gràcies Llorenç per aquest invent. M’encanta. Sabeu res dels passatges i hotels? Una besada

  4. Margalida Victòria Says:

    Bon dia a tots!

    Sento enveja “sana” de les emocions que viureu. Només de sentir parlar a na Immaculada ja imagin moltes històries….
    LLorenç i Kaia, heu escampat un “virus” que contagia a molts, un virus que ataca a l’apatia i la fredor.
    Una aferrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: