Si les reflexions del viatge sempre són positives, les conseqüències també, però no les expectatives. Per exemple, encara que la distància és considerable seguirem al Decent Pension per qualitat-preu i per la zona que ens agarada molt més, o sigui que no hi haurà canvis amb això. Tampoc hi haurà canvis d’amics que esper veure a tots molt bé d’aquí a un any. Però a qui no m’agradaria trobar-me de nou és a certa treballadora de l’aeroport. Abans de partir de viatge a finals de juny, vaig dir que l’aerolínia ens donava 15 kg extra d’equipatge sense pagar els 47$ (sí, ho heu llegit bé) per kilo que exigeixen. I a l’anada va funcionar molt bé, però a la tornada, això va ser un desastre, ja que teníem un excés important, i una tal Tilahun (apodada la Puta des d’ara) es va proposar fer-nos la vida impossible i convertir-se en personatge del meu blog. La tia es va plantar i va dir que avisaria a la seva supervisora, cosa que no feia, i que ens tocava pagar, cosa que no volíem fer. Vàrem començar a descartar coses, com ara uns puffs de de Bahir Dar, i després a treure roba bruta i vella, que hauria d’haver deixat francament, per damunt les cintes d’quipatge dels check-in. Finalment, després d’una hora i mitja de discussions ja ben fortes, va venir la supervisora,q ue va dir que ens donava el pes de la roba i tot el que hi havia dins les maletes, però eno els puffs. Vam facturar, i després de telefonar a en Geta Masai per a que vengui a cercar els puffs i sel’s quedi si li interessen, li vaig dir que l’esperaria a les portes de vidre dins el control de passaports. I allà el vaig esperar, però no gaire, perquè la meva amiga, sí, la Puta! em va envair dues ties més d’uniforme i em va dir que o marxava i pujava a la porta d’embarcament corresponent o me diexarien en terra. Vaig obeir…
A la porta, quan passavem cap a l’interioir de l’avió em vaig acomiadar cordialment de la meva estimada Tilahun, quin crack, i vaig començar el viatge de retorn, amb aturada i avaria a Khartoum, i pèrdua de les llances a Barcelona, avui ja feliçment recuperades després d’haver fet tan llarg viatge a la part alta del 4×4 primer, i pel cel després. D’entrada, li volia comentar al pilot (però no vaig tenir ocasió) si era possible enganxar-les a les ales o algun lloc així, només per a respectar la ja tradició del nostre viatge familiar…
