Avui, de sortida cami a Debre Zeit per a dinar i passar un poc el diumenge, ens hem trobat amb un cotxe 4×4 de color negre, i el nostre amic i taxista Geta Masay, ha dit: en Haile Gebresellasie! Francament, sempre havia tengut l’esperanca de trobar-me’l entrenant, corrent amunt i avall Entoto, esquivant mules i dones carregades de branques d’eucaliptus i completant aixi una visio romantica de l’atletisme de alta competicio contra el tio que entrena sense ciencia ni tecnologia, nomes amb cames i pulmons. Pero no! De fet no hem aconseguit ni posar-nos davora per a veure’l be. Menos mal que en Geta ha dit que era ell i que conduia, i jo m’ho crec i aixi es la historia, pero nomes hem arribat a posar-nos darrera, aferrats al seu cul, el cul d’un gegant negre que anava mes rapid que nosaltres. I he pensat, aixi deu ser com es senten els que els toca competir contra ell: els toca veure com el tio, va corrent cada vegada mes aviat, sense importar-li la distancia ja correguda ni el dolor dels seus musculs. Res, en Gebresellasie, tot un Deu!
